L’última setmana, amb la perversa manipulació de les paraules del ministre Garzón per part de l’oposició política, s’ha devaluat, i molt, tot allò que significa la defensa de l’agenda 2030 sobre Objectius de Desenrotllament Sostenible (ODS)1 impulsada per l’ONU.

El compromís del Govern de Sánchez amb aquesta agenda té una importància que, tot i tindre un Ministeri que amb responsabilitat directa en el tema, el Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, va molt més enllà i s’ha aconseguit que siga transversal. Així dels 17 objectius definits per l’ONU, podem comprovar que a qualsevol Ministeri es pot treballar sobre ells.

Però clar, comencem per a dir que aquests objectius marcats per l’ONU volen caminar cap a un món millor i, per tant reduir desigualtats a escala planetària en tots els sentits (econòmiques, entre dones i homes, estructurals, de salut, etc.). I, concretament a l’Estat Espanyol això topa frontalment amb una oposició que se’n val de qualsevol cosa per a qüestionar els xicotes o grans avanços que es poden anar produint gràcies al compliment d’aquests objectius.

O dit d’altra manera: Una agenda dissenyada a escala internacional per al seu compliment que, quan es vol implementar a l’Estat Espanyol, com que hi ha un Govern legítim però que no és el que a l’oposició li agrada perquè no és el seu, aquests objectius són invalidables i la seua ficada en marxa són polítiques comunistes, bolivarianes i no sé quants qualificatius més.

I això és fer-se trampes al solitari, perquè aquests objectius, no els ha dictat cap Govern siga de dretes o d’esquerres. S’han acordat en el marc d’un organisme internacional on pertanyen els Estats sobirans i on es busca parar el canvi climàtic o millorar les condicions de vida de les persones més desafavorides del món. Però no perda’m de vista que s’han acordat pels diferents Governs que formen l’ONU a la seua Assemblea General.

Però sembla que per a Casado i l’altre del partit ultradretà, juntament amb els seus mitjans de comunicació que els fan d’altaveus, aquest no és argument suficient i per tant s’ha de marejar tot per a confondre. I així veure, si dins d’aquesta confusió, arrepleguen alguns vots. O siga el típic «a mar revuelto ganancia de pescadores» de tota la vida.

Però ens estem jugant molt perquè ja no es van complir els famosos Objetivos del Milenio que també van ser pactats a l’ONU i veiem els resultats: més fam, desigualtats de tota classe, empobriment general de la població i un major grau de corrupció política al món.

Se’n van pactar altres però, com políticament al partit més corrupte de tota Europa, segons sentències judicials, i als seus satèl·lits, no els interessa, doncs a criticar-ho tot. I, per tant a buscar endarrerir qualsevol acció de Govern en aquest sentit.

I la mala interpretació de les paraules del ministre Garzón busquen això, desgastar més al govern i fer-se trampes al solitari per poder continuar amb polítiques que permeten la corrupció i l’empobriment de la societat.

És això el que volem? Jo tinc molt clar que no.