Escric l’article enmig de les celebracions d’un sant amb molt d’arrel en les nostres terres: sant Antoni. En passar la setmana dels barbuts i abans que el dia allargue una hora, amb sant Vicent de la Roda, l’hivern es fa present en els dies més gelats del calendari: «Setmana de barbuts, setmana d’esternuts» o «Per sant Antoni fa un fred del dimoni», un record del refranyer que el fred no se’l mengen les rates. Destaca entre tant de sant cobert de draps i de pèls, la nuesa de sant Sebastià. Lligat a un tronc i cobert de sagetes, el cos jove i bell del màrtir destaca com un estudi d’anatomia. A més, el rictus, el parar, entre agonia i èxtasi, senyal del martiri, l’ha convertit en el patró no oficial del gremi gai. Al meu poble, Algemesí, sant Sebastià, du un complement: ‘de vila’; perquè el dia 20 de gener celebrem la independència d’Alzira i atorguem el guardó d’honor. Enguany al mestre de la dolçaina, Xavier Richart; però mestre i instrument mereixen eixos sols un altre article.

Sant Antoni s’honora entre fogueres, com la de Canals; fires i porrats com es fa a Benissa i, sobretot, la benedicció dels animals, com la del carrer Sagunt a València. És un santet que cau bé, un eremita sempiternament acompanyat d’un porquet diuen que en agraïment per haver-lo guarit i d’una campaneta per a allunyar els dimonis i evitar caure en la temptació. En les desfilades apareixen entre gatets, gossets i altres animals de casa, els del treball: gossos raters, matxos i haques convertits en espècies d’exhibició, quasi de museu. El paper dels animals en el nostre món civilitzat té un encaix difícil: on viuen?, què mengen?, on pixen?, són les ciutats un hàbitat adequat per a ells?, en quines condicions criem els que ens mengem?

Se’ns ompli la boca parlant de dieta mediterrània, però oblidem que la base de l’alimentació saludable està en els cereals, els llegums, la fruita i la verdura. La carn estava reservada per al diumenge o festiu i se n’aprofitaven totes les vísceres. El lleu, la coradella, les morelles, crestes i peuets són la base del receptari tradicional. Només mengem cigrons si fem hummus i fem ois a la sang amb ceba mentre posem foie a la paella.