La Constitució disposa que l’Estat ha de protegir totes les llengües altres que el castellà, i diu que totes són tan espanyoles (?). També defensen aquestes llengües, l’article 2 de la Declaració Universal dels Drets Humans, la Carta Europea de les Llengües Regionals i tots els estatuts d’autonomia que disposen de llengua pròpia. Tots aquests textos són d’obligat compliment per als estats que els han signats, com és el Reino d’España. En conseqüència crec que el que ens pertoca és exigir als governs espanyols i autonòmics que complisquen les seues obligacions i que es deixen de romanços. També els ho hem d’exigir als partits que es diuen constitucionalistes, o siga PP, Vox i C’s. Així que han d’acabar les seues agressions. I cal denunciar-los, doncs, a les més altes instàncies internacionals, ja que la via judicial espanyola és ineficaç.

Hem d’exigir a les instàncies governatives, fins ara evasionistes i negacionistes, que protegisquen les nostres llengües, perquè el castellà ja està ben protegit, facilitant el seu ensenyament, potenciant els programes d’immersió lingüística, imposant quotes a les televisions privades perquè emeten també en totes les nostres llengües, obligant els funcionaris, inclosos els guardes civils, al seu coneixement i respecte; etcètera. Ja està bé de fer sols manifestacions, que ells ignoren, ni de discutir amb ningú de sociolingüística, que ells menyspreen, ni presentar únicament denúncies als jutjats de guàrdia, perquè no fan cas. Cal anar al rovell de l’ou.

Sense renunciar a les nostres voluntats independentistes, i mentre estem a Espanya, hem d’exigir que l’Estat complisca l’obligació constitucional que tenen amb nosaltres, perquè nosaltres paguem. Com fins ara no ho han fet, hem de desconfiar i mantenir els ulls ben oberts i hem d’aprendre a fer i passar comptes amb la hisenda pública, no perdonant.los-en cap, perquè, a més a més, no ens paguen el que ens deuen. Hem de passar als ultimàtums i fracassada la via espanyola, anar a Estrasburg i a l’ONU. Si tinguéssem un Estat propi no caldria tots aquests mals de cap, però com el perdérem i encara no l’hem recuperat, ens cal recórrer a l’astúcia i, amb fermesa, a les accions legals més ccontundents, perquè ells, prepotents i murris, no voldran soltar el mos, però nosaltres tenim els nostres drets i és vital que guanyem a aquesta gent tots els entrebanc i batalles. Ells són violents i centralistes i nosaltres, bàsicament pacífics i o ens espavillem o morim..