Des de l’any 2005 que l’ONU va designar el 27 de gener, dia Internacional en Commemoració de les víctimes de l’Holocaust se sol formular la mateixa pregunta desesperada des de les altes esferes polítiques: com és que encara, avui en dia, existeix antisemitisme en el món? No ha aprés res la humanitat després dels pogroms antijueus que van acompanyar pràcticament tota l’era cristiana? No ha estat l’Holocaust un senyal clar i inequívoc de la barbaritat i letalitat de l’antisemitisme?

Una de les característiques de l’antisemitisme és la seua forma canviant. Ja els antisemites de principis del segle passat, es van distanciar de l’antijudaïsme religiós al qual van considerar retrògrad, contrari als principis de la il·lustració, i es van mostrar orgullosos de que el seu antisemitisme es basara en les teories «científiques» sobre les races humanes. Com a conseqüència no van atacar als jueus per la seua religió sinó com a raça. Però a diferència d’altres races considerades inferiors, el nacionalsocialisme s’imaginava als jueus com anti-raça. Per això no havien de ser sotmesos, explotats o expulsats. Havien de ser eliminats.

Avui en dia sembla relativament fàcil, distanciar-se d’aquestes formes passades d´antisemitisme (encara que no hem d’oblidar que continuen vives en cercles d’extrema dreta i del fonamentalisme religiós). No obstant això, la figura bàsica del pensament antisemita continua intacta i continua trobant noves aliances. La imatge de que ostenten un poder enorme, de les conspiracions, de la fixació pels diners continua circulant en àmplies capes de la societat. El nacionalsocialisme considerava que els jueus eren tant els creadors del capitalisme com del bolxevisme, tots dos entesos com a conspiracions conscients. En l’actualitat, les formes més comunes d´antisemitisme veuen als jueus darrere dels mitjans de comunicació, darrere de Hollywood, del sistema financer o de la política exterior dels EUA.

I, per descomptat, gran part d’aquests nous antisemitismes es distancia de l’antijudaisme cristià i de l’antisemitisme racista, i s’ofén si s’esmenta la continuïtat del pensament antisemita. Prefereixen utilitzar codis culturals que difícilment poden tapar la línia de continuïtat entre velles i noves formes d’antisemitisme. Prefereixen parlar de «lobby sionista» en comptes de «conspiracions jueves». L’Aliança Internacional per al Record de l’Holocaust (IHRA), a la definició d’antisemitisme del qual s’ha adherit també el govern espanyol i moltes altres entitats públiques i privades a tot el món, no es cansa d’avisar que darrere d’algunes formes de crítica a Israel s’amaga l’antisemitisme.

Prendre de debò la història de l’Holocaust significa combatre l’antisemitisme en totes les seues aparicions. Significa estar atent front del ressorgiment de velles expressions com a noves configuracions. Només així, potser, algun dia, l’antisemitisme serà cosa del passat.