El dia mundial dels aiguamolls, que celebrem el pròxim dia 2, coincideix enguany amb un important esforç per millorar la salut de l’Albufera, un dels ecosistemes més importants d’Europa, declarat parc natural en 1986, integrat en la Xarxa Natura 2000 i reconegut com una zona humida d’importància internacional (Ramsar). Hui sabem que l’Albufera i la resta d’aiguamolls, que són una part consubstancial del territori valencià, constitueixen ecosistemes únics, amb una alta productivitat biològica i una capacitat de captació de CO2 molt elevada.

Aquest mateix divendres, la comissió científica de la Junta Rectora del Parc Natural de L’Albufera, ha analitzat l’impacte del canvi climàtic sobre un ecosistema que pateix una gran pressió antròpica, al voltant del qual hi ha molts pobles, i on la reducció progressiva de recursos hídrics genera tensions significatives. Períodes de sequera cada vegada més llargs, temperatures en ascens i fenòmens meteorològics extrems cada volta més freqüents evidencien la fragilitat i la vulnerabilitat del parc natural en un context de canvi climàtic.

La coexistència de l’aiguamoll, el sistema dunar, el bosc mediterrani i la franja de costa i mar, són un exemple perfecte de com la retroalimentació dels ecosistemes en un context de canvi climàtic poden donar un resultat o el contrari en funció de les polítiques escollides. Si adoptem una visió integral per adaptar i reduir l’impacte de l’emergència climàtica en el nostre medi natural i aconseguim mantindre vius i en bon estat els ecosistemes aconseguirem pal·liar en bona part els efectes del canvi climàtic.

És per això que la restauració ambiental de l’Albufera necessita en aquesta dècada una empenta definitiva. Els indicadors biològics han millorat en els últims anys, però necessitem i volem més, per l’Albufera mateixa i la seua pròpia dinàmica i pel paper que juga en un context de canvi climàtic.

D’una banda, cal un cabal ecològic per al parc natural que no estiga supeditat a altres usos de l’aigua. Un cabal que permeta la perellonà i les distintes dinàmiques que no només tenen un sentit agrari sinó també ecosistèmic i que requereixen aportacions consistents.

D’altra banda, cal consolidar la gestió ambiental que ha portat l’Albufera a un estat de millora substancial respecte a com estava fa una dècada. La Conselleria de Transició Ecològica compta amb tres projectes que poden suposar un pas de gegant per a l’Albufera en matèria de restauració ambiental. En primer lloc, el nou col·lector oest, una infraestructura que envoltarà l’Albufera i evitarà l’arribada d’aigües brutes i permetrà, al mateix temps, l’arribada d’aportacions de pluvials que ara mateixa es depuren per una mala separativa de les aigües. Aquest projecte té un compromís de finançament de 100 milions d’euros i du aparellada la reutilització de les aigües depurades per a usos agrícoles i industrials.

En segon lloc, les actuacions de gestió directa sobre el medi natural, proposades i acordades en Junta Rectora, que volen la restauració integral de l’orla de vegetació, amb la reconstrucció i manteniment de les motes i l’adquisició i recuperació de tancats. En aquesta línia, també està duent-se a terme la restauració d’ullals i la recuperació i manteniment de séquies i barrancs, una interconnexió necessària dels ecosistemes aquàtics del parc i d’ells amb la mar. Tots aquests projectes de gestió ambiental compten amb pressupost ordinari de la Conselleria de Transició Ecològica i també d’alguns municipis. Però resulta fonamental aprofitar els fons de reconstrucció per assolir els més de 70 milions que fan falta per a una restauració ambiental integral i completa.

Finalment, la tercera línia és l’aposta decidida per un pla de gestió sostenible de la palla de l’arròs que permeta la reutilització del residu agrícola. En aquest sentit, la Conselleria de Transició Ecològica ha signat recentment un protocol per a la implantació d’un projecte de producció de biometà a partir de la palla de l’arròs. Una iniciativa que se sumara a altres actuacions de suport als ajuntaments i als llauradors per fer possible la gestió sostenible del residu.

Aquestes inversions i altres que completen la conservació de l’Albufera s’estan executant i culminaran en els pròxims anys. Ara bé, la gestió ambiental no podrà garantir la protecció de l’espai mentre s’executen macro projectes, com ara l’ampliació del Port de València, sense pensar i estudiar adequadament les possibles afeccions sobre l’ecosistema.

L’Albufera necessita inversions significades en època de reconstrucció verda i canvi climàtic i també una sensibilitat ambiental que ens estalvie agressions innecessàries i potencie els seus valors. Guanyar per un costat i perdre per l’altre és un luxe que no ens podem permetre perquè l’Albufera és patrimoni del poble. Un patrimoni insubstituïble que forma part també del futur de les pròximes generacions.