Des de fa més d’un segle els clubs de futbol han estat un mecanisme exitós de vertebració, identificació i representació social. Els clubs de futbol valencians suposen per moltes persones relacions sentimentals, col·lectives i familiars: fidelitats identitàries intangibles. Per això els clubs de futbol professional en cap cas es poden considerar SA «normals», són una mena de mercat captiu, la fidelitat a la marca, a l’escut, nocanvia perquè el producte fracasse, de vegades justament el contrari.

Fins l’aprovació de la Llei Espanyola de l’Esport de 1990 aquests clubs eren propietat dels seus socis, aficions. Aleshores, per imperatiu legal, la major part dels clubs esdevingueren Societat Anònima (Esportiva) per poder participar en competicions professionals, derivant amb el temps en una mena d’usurpació mal dissimulada. Quatre clubs «privilegiats» se’n lliuraren, cap d’ells valencià. L’objectiu era redreçar la mala gestió econòmica dels clubs, ara sabem que en això, ni ser SAD, ni ser associació esportiva, dona garantia de res. L’Avantprojecte de Nova Llei de l’Esport aprovat el 17 de desembre pel Consell de Ministres així sembla reconéixer-ho. Aquesta «despossessió» ha produït massa sovint una fractura enorme entre màxims accionistes i aficions. Els clubs resten en mans de propietaris majoritaris que sovint ignoren o menyspreen el patrimoni social dels clubs, per acció i per omissió.

El 2016 la Comissió Europea va considerar aquella llei de 1990 una ajuda d’estat, ja què quatre clubs competien amb la resta amb un estatus jurídic, i doncs, econòmic, diferent, tot alterant-hi la competència. L’Avantprojecte esmentat adés fa un pas avant en no obligar ja a fer-se SAD els clubs esportius que participen en competicions professionals. Malauradament el text no contempla, ni cap mecanisme que compense el greuge patit per les SAD de la llei de 1990, i denunciat explícitament per la Comissió, ni tampoc cap forma de reversió de la seua forma jurídica. Les aficions doncs no podrien recuperar mai la propietat real dels clubs que crearen i engrandiren. Això sí, els quatre clubs privilegiats de 1990, ho continuaran sent el 2023, el frau restaria consagrat per segona llei consecutiva.

En aquests moments a Europa hi ha una tendència creixent a protegir les aficions i democratitzar els clubs. A Alemanya això està ja consolidat amb l’anomenada Llei del 50+1, amb la major part de la propietat dels clubs en mans del les seues aficions. A Gran Bretanya s’han iniciat les modificacions legals necessàries per democratitzar i desmercantilitzar la lliga de futbol i els seus clubs. A més, el Parlament Europeu ha emés un informe enguany en què insta les administracions públiques a vigilar la gestió econòmica dels clubs i impulsar la seua democratització. Tot això està en general absent de l’Avantprojecte citat. Aquest text té aspectes positius i necessaris, ja que per exemple recull mesures que milloren la governança de les entitats esportives, però manca de molta més ambició.

Sensibles als actuals problemes dels clubs de futbol professionals valencians, des de la primavera a Compromís hem treballat, i volem continuar fent-ho, amb persones i amb associacions representants de les aficions, amb l’objectiu de recollir-ne el sentir, les aspiracions i les aportacions per tal de presentar esmenes a la nova Llei de l’Esport.

Així, durant el tràmit parlamentari de la nova Llei, presentarem esmenes per tal de fer possible:

• Mecanismes de democratització real perquè els clubs SAD puguen ser governats

de nou per les seues aficions.

• Formes legals que permeten les aficions ser partíceps de la gestió i/o de la

propietat de les SAD.

Cal que els clubs de futbol continuen sent patrimoni social del poble valencià, populars, de baix cap a dalt. En temps d’incertesa, les certeses identitàries ajuden a cohesionar un poble. Com a persones i com a poble cal que defensem les coses que ens fan ser qui som.