Divendres i dissabte, a la Sala Sanchis Guarner de la Facultat de Filologia de la Universitat de València, tingué lloc un simposi dedicat a la figura i l’obra del mestre en ocasió dels 40 anys de la seua mort i dels 70 anys de la seua Gramàtica Valenciana.
Durant catorze conferències es va explorar el paper divulgador de la cultura popular de Manuel Sanchis Guarner, el seu paper com a mentor, la seua sòlida formació acadèmica i el treball en una dialectologia de la qual entenia la forta càrrega emocional que comporta. Davant de vora cent persones que ompliren la sala els dos dies, Manuel Sanchis-Guarner Cabanilles mostrava també la part més humana de son pare; que conegué la glòria i també la tristesa de la ignomínia en forma de la batalla de València.
La rectora de la Universitat de València va inaugurar el simposi que va cloure el president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, un acte on es va honorar la figura d’un filòleg humanista, que firmà les Normes del 32, dugué el valencià a la Universitat i assentà la consciència lingüística del poble valencià. Mentre catalans del Principat, representants de les Illes Balears i valencians analitzaven el paper de Guarner, els ponts que va tendir per a dignificar la nostra llengua sense diluir-se en un estàndard on no ens sentírem representats, ens miràvem amb l’alegria de ser capaços de parlar-ne amb serenitat; reforçant, des de la singularitat, la unitat d’una llengua viva, útil i amb futur. I recordí la frase del Misteri d’Elx «la Festa per antonomàsia, amb tota l’autenticitat lingüística i musical» com la definia Guarner: «Cert és aquest gran misteri ser ací tots ajustats».
Mentrestant, a poca distància d’allí, algunes persones, en perfecte castellà, continuaven parlant d’imposicions, de discriminacions, escarotant «avalotar, escandalitzar»; amb el propòsit d’escarotar el galliner: «provocar desorde»; perquè en la confusió, en la discussió a crits, en el desgavell sempre guanyen els qui no tenen altres arguments de la seua part. Ells, en paraules del mestre, «pretenen reduir el valencià a les esferes familiars, la broma i la xala, les interjeccions i l’esplai popular».
Com deia Sanchis Guarner: «Som valencians i el nostre idioma és el valencià; en ell devem parlar i en ell devem escriure. Devem i podem, i perquè devem, volem».
