Quan vostés estiguen llegint este article, este diari haurà inaugurat ja una magnífica exposició fotogràfica sobre la memòria de la comarca de la Ribera per a celebrar els 150 anys de Levante-EMV. Algunes de les imatges exposades a la plaça Major d’Alzira he de reconéixer que impressionen. Altres, per no dir quasi totes, ens fan ser més conscients del pas del temps. I algunes, o bé s’entesten a recordar-nos els fracassos dels projectes i idees que no s’han arribat a materialitzar mai, o bé ens alegren una mica per haver aconseguit dur endavant una fita en la qual ningú creia. Però ahí està la imatge que en dona testimoni.
Molts dels fets que vivim en l’actualitat els recordarem sempre pel moviment i el seguit de seqüències de vídeo pròpies dels informatius televisius però d’altres els tenim gravats en blanc i negre o a color en una imatge fixa, en un angle concret i només el fet de tornar-les a vore ens transporta en un túnel del temps al moment en el qual va passar. És la força del fotoperiodisme i, en el nostre cas, la del fotoperiodisme local i comarcal que, durant dècades, ha permés apropar al lector les imatges d’allò que succeïa prop de casa seua a través de les edicions comarcals. Em venen a la memòria noms de companys i companyes com Abelard Comes, Vicent M. Pastor, Agustí Perales Iborra, Irene Marsilla, Dani Tortajada, Ximo Ferri, Vicent Gamir, Carme Ripollés, Vicent Martí, Antonio Pradas, Carlos Pascual, Robert Muñoz i César Mateu només a les delegacions de Levante-EMV. Amb alguns d’ells vaig treballar molts anys i amb altres he continuat un vincle d’amistat.
El fotoperiodisme local i comarcal ha permés apropar al lector les imatges d’allò que succeïa prop de casa seua a través de les edicions comarcals.
Moltes hores d’espera, de guàrdia, d’eixir corrent, d’equivocar-nos de camí, de successos inesperats, de converses al cotxe, de lliuraments de premis, de reportatges de tota classe i, també, d’algun esglai que altre.
Les mostres fotogràfiques de Levante-EMV estaran a prop durant tot l’any, en totes les comarques. Si poden, acoste’s a vore-les. Parlen del territori, del que ha passat, però també parlen, i molt, de vosté. El protagonista.
