La societat humana no para ni un moment i, certament, són molts els avanços tecnològics que s’han produït als últims anys. Ningú haguera imaginat mai que l’ésser humà pogués investigar i fabricar una vacuna per a combatre una pandèmia mundial en només un any. La humanitat lluita dia a dia per avançar i deixar enrere el misticisme propi de les cavernes amb l’objectiu de transcendir i millorar la qualitat de vida de tots els nostres companys d’espècie. No és de estranyar, en conseqüència, que els aparells i les formes de procedir de l’actualitat vagen transformant-se a causa de les innovacions que es generen tant a l’àmbit públic com al privat. Hui per hui vivim millor que fa cent anys i, si ho fem bé, les generacions futures viuran millor que nosaltres 100 vegades. No obstant, no podem caure al ciber-optimisme i hem de ser conscients que aquest remolí ple d’oportunitats, però, també, d’incertesa, canviarà la forma a la que els diferents subsistemes humans s’interrelacionen entre sí.

Aquest vendaval és el que els tècnics, els experts i els cadèmics han anomenat com a quarta revolució industrial. La robòtica, l’ús d’algoritmes per a la pressa de decisions, les teràpies i tècniques genètiques, l’ús d’implants robòtics, la generació d’espais virtuals o la tecnologia Blockchain són alguns dels avanços que, poc a poc, van fent-se lloc a una societat que encara està emmotllant-se a la tercera revolució industrial. Des de l’últim terç del segle XX estem experimentant com l’entorn és canviant i tot allò que pensàvem que era sòlid com les relacions productives, l’estat del benestar o la forma a la que es relacionem s’ha vist afectat. Tot s’ha tornat relatiu, efímer i líquid i on hi havia valors duradors que ens representaven a tothom, ara hi ha d’altres que ens són complicats d’entendre. Si açò és el que han fet uns ordinadors i unes quantes centraletes connectades a internet, què és el que faran els robots, les intel·ligències artificials i les noves formes d’organització de dades?

Els experts a aquestes matèries ja apunten que els llocs de treball, que a l’actualitat són essencials a la nostra economia, tal vegada ja no ho siguen a un futur proper. De fet, els càlculs són dispars; hi ha estudis optimistes que entenen que quasi un 30% de les professions actuals es veuran afectades de forma directa per aquesta revolució. Altres, més pessimistes, assenyalen que, inclús, el 90% dels treballadors es veuran afectats per aquestes innovacions.

Per posar alguns exemples, és molt probable que els conductors de transport públic siguen substituïts per vehicles autònoms que ens duguen a tots llocs sense donar conversa. Altres dels treballs afectats seran aquells encaminats a la gestió administrativa comptable, fiscal o d’altres naturaleses anàlogues, ja que els algoritmes juntament amb la tecnologia Blockchain podran fer la seua feina de forma automàtica. Però no només estem parlant d’aquest tipus de tasques sinó d’altres amb una complexitat tècnica com les relacionades amb els assumptes mèdics o el dret. De fet, aquestes passaran a ser desenvolupades pels enginys propis d’aquesta disrupció tecnològica amb una simple supervisió humana.

La quarta revolució industrial és imparable i ja ha vingut per a quedar-se. Per això trobem que una gran majoria de fons europeus destinats a recuperar la nostra economia tenen com a principal objectiu fer més i més tecnològics els nostres sectors productius.

Tal vegada puga donar por tot aquest panorama, però el ben cert és que noves professions apareixeran i d’altres es veuran transformades. Hem de pensar que si es genera una intel·ligència artificial que ajude a l’elaboració de sentències als jutjats, algú l’haurà de programar. Altres treballadors hauran de ser reconvertits per a desenvolupar tasques a sectors que necessitaran mà d’obra de forma intensiva com ocorre a tots aquells serveis que giren al voltant de la cura. Inclús apareixeran altres tipus de professionals que, de segur, seran requerits per totes les industries. De moment, queden fora de l’equació totes aquelles activitats amb un ús intensiu de la creativitat, però no és difícil imaginar que més prompte que tard tots aquests enginys recolzaran aquestes activitats disruptives.

Per tant, es pot afirmar que la humanitat està a una cruïlla amb una multitud de canvis que, sense una planificació prèvia i amb una generació de lligams entre organitzacions de diferent naturalesa, pot dur-nos a una sèrie de conseqüències econòmiques i socials nefastes. No s’ha de ser com els moviments luddites alcoians i negar els beneficis dels avanços tecnològics, però tampoc podem tancar els ulls i deixar a la mà invisible la gestió d’aquests canvis i les repercussions que produiran a la ciutadania. De tots i totes depèn generar un clima propici per millorar el bé comú i generar oportunitats que, sense un lideratge públic i una confiança de tots els actors econòmics implicats, serà impossible aconseguir.