Resulta evident: moltes actuacions i pronunciaments judicials, via sentències o altres formalitats, condicionen la vida pública. La gran majoria de litigis judicials afecten al àmbit privat, son conflictes amb una repercussió limitada a les relacions entre persones, o siga, a interessos i drets privats , tanmateix estan les actuacions penals que castiguen conductes considerades delictives. Tot i que aquesta part de l’activitat judicial té una dimensió social, no incideix directament en l’ àmbit públic. Hi ha, però, d’altres temes que arriben als tribunals i que afecten al funcionament de les institucions, i que per tant tenen una dimensió política. Trobem causes que van més enllà del cas concret, com les resolucions judicials que marquen una línea a seguir en matèries polèmiques urbanístiques o del medi ambient. Tenim aquelles que resolen conflictes generats al si dels òrgans polítics, però, ¿on situaríem aquelles actuacions que es donen als casos de corrupció o a situacions de violència masclista? Òbviament al meu parer per la seua incidència al espai públic.

Una primera constatació a fer: la justícia espanyola és lenta, els procediments s’allarguen. ¿Manca de mitjans, o uns procediments poc àgils? Tenim a l’abast mols exemples, mirem el cas adés esmentat de la corrupció, que especialment afecta a persones solvents econòmicament, doncs, en aquestes situacions uns equips jurídics diguem-ne «experts» estan dilatant les causes i mantenint als imputats en llibertat amb fiança, mirem i observem, al País Valencià en tenim prou casos coneguts. En contrast, tenim del cas del Procés, en qual va haver-hi agilitat en jutjar i condemnar, en tant que els recursos dels condemnats segueixen a la cua esperant. Com poden veure algunes instàncies judicials quan volen actuen amb diligència i rapidesa.

La clau de tot es sol trobar en quant a la tramitació o procediment, al marge de que el mitjans son minsos. Entre l’ inici de les actuacions o diligencies i les sentències, o, entre aquetes darreres i la seua aplicació practica, passa el tems, un temps que va diluint les expectatives i que generalment jua a favor dels encausats per corrupció. La casuística és extensa, podríem constatar molts més casos significatius, la seua consideració ens portaria a concloure que els sistema falla, que cal reformar, o posar la justícia al dia, a la realitat del segle XXI.

No ignore la rellevància de l’ajornament de la renovació del Consell General del Poder Judicial, així com l’ interès d’alguns de deixar les coses com estan. Aquest òrgan, que representa la judicatura, manté una inèrcia conservadora que no es neutral, i que a la fi no està per la llavor de renovar. Així i tot, no ens podem resignar. ¿ Que hi podem fer? La situació exigiria un esforç d’estudi, o d’anàlisi, i tanmateix de canvis processals, sense oblidar que poden haver-hi elements que poden ser millorats sense grans operacions legislatives, sols caldria més voluntat per part de les instàncies públiques. Un exemple concret l’hem conegut aquestos dies, parlem de la proposta de la Conselleria de Justícia per ajudar a entendre les sentencies, és una petita cosa, però, positiva.