Segurament quan aquestes lletres vegen la llum, l’assumpte sobre la guerra interna del PP, que esta donant per a molt, sobretot en les traïcions, haurà tornat a canviar. Però és el que té escriure sobre l’actualitat, que és canviant.

Era interessant d’observar per allò de veure com practicaven la gent del PP allò de la qualitat democràtica i la transparència internament. I no han decebut.

Després de l’escàndol per la corrupció, res nou al PP, sembla que s’ha optat per la defensa de qui la practica. Tampoc res nou al partit més corrupte de tota Europa. Massa pors. Potser per aquest motiu quasi tots i totes han abandonat al «Pimpollo» Casado. Una vegada més les rates han abandonat el vaixell d’entrada. «Marca España».

Moltes casualitats i causalitats a aquesta crisi. Després parlaran i es queixaran de l’anomenada «desafecció política» de la ciutadania. Però si és que encara n’hi ha poca amb aquests espectacles vergonyosos!

Com hem pogut anar comprovant, les gents importants del PP han deixat sol a Casado. Normal. Li han vist les orelles al llop. I aquest llop, en forma d’actuacions de la fiscalia anticorrupció, els pot fer molt de mal. Si acaba actuant, clar.

Molt curiós i també «Marca España», veure una manifestació a les portes del partit reivindicant la figura de qui, presumptament ha permés la corrupció, i que es furtaren diners públics. Democràticament curiós.

«Díaz Ayuso presidenta», deien algunes pancartes d’aquesta curiosa manifestació. Ella, la que va deixar morir a persones majors en plena pandèmia. La que permet i justifica l’excés de les despeses sempre que afavorisquen a amics i familiars. La que tanca centres de salut d’atenció primària en plena pandèmia mundial. La que dona a empreses, a les que pagarà amb diners públics, la vacunació contra la COVID que hauria d’estar feta per personal de la sanitat pública que prèviament ha acomiadat. Ella i la seua gent, els que ja hem vist com treballen (i no és per a afavorir a la ciutadania), són qui a hores d’ara, sembla que isquen reforçats d’aquesta història.

A un llibre que és sagrat per a molta gent es diu allò de «pels seus actes els coneixereu». Doncs això. Ací estan els actes i les conseqüències. Empentar i justificar comissions èticament i moralment injustificables pel moment en què es van donar, sembla que té premi. Aquesta és la societat malalta (gràcies, senyor Llorca) en la que visquem.

I venien a netejar de corrupció les institucions. Ja, clar que sí. A sanejar tot el que fins aquell moment s’havia fet mal al seu partit. Clar, clar que sí. I ara ens ho creiem.

L’espectacle, una vegada més vergonyós, que ens han mostrat, dona una idea de com estan els soterranis del PP. Bruts, molt bruts. Són capaços de tot. Ja ho hem vist. Ens ho han ensenyat sense cap pudor. Ni cap ètica. I amb moltes traïcions, com també hem comprovat.

Volen el poder. El consideren naturalment seu. Per a què? Per a fer el que han fet sempre que l’han tingut. Furtar i enganyar. I ara ho han ensenyat sense cap pudor. I també qui és qui. I, sobretot, quines intencions tenen. Com per a refiar-se’n...

I així estem. Així ens va. Desafecció política? Encara n’hi ha poca. En fi...

En poc temps veurem com acaba aquesta tèrbola història plena de traïcions. Traïcions, segurament, per amagar les vergonyes de cadascú té a casa seua.