Fa uns dies, dos sicaris assassinaren el periodista Roberto Toledo a la ciutat de Zitácuaro, a l’estat mexicà de Michoacán, el quart des que començà 2022. Les imatges d’una càmera de seguretat permeten veure com arriben dos joves en una motocicleta, parlen amb el periodista que, a mig matí, ha anat a comprar-se una xocolatina a la botiga d’“abarrotes” del cantó, entren a casa seua i l’abandonen immediatament, brandant encara les pistoles fumejants.
No oblidaré el dia que vaig anar a Zitácuaro a impartir una conferència per a il·lusionats estudiants de magisteri de l’Instituto Michoacano de Ciencias de la Educació sobre la reproducció de desigualtats que opera l’escola. Aquell dia, 11 de març del 2004, els atemptats d’Atocha havien produït quasi 200 persones mortes. El conductor que em portà sintonitzava periòdicament les notícies. Les emissores mexicanes, que bevien d’agències nordamericanes, parlaven de terroristes islamistes. Al mateix temps, Aznar i Acebes divulgaven mentires sobre ETA pel seu interés electoral, Cotino tornava a València després de passar per Gènova 13, d’on havia eixit un càrrec del partit per ingressar donacions a una fundació del PP.
De camí a Zitácuaro, paràrem perquè m’ensenyaren treballs de reconstrucció d’unes piràmides asteques o purépetxa. I a aquell indret arqueològic, els manobres que hi treballaven, en saber que jo era espanyol, m’expressaren en fila el condol per les víctimes innocents que, en aquell moment, eren identificades a la morgue. Em va commoure aquesta estona de representant involuntari del dolor. Expliquí als meus companys de viatge el sense sentit d’una acció terrorista al Pozo del Tío Raimundo, que tenia un paper simbòlic forjat pel jesuïta Llanos, que associava amb altres, com Díez-Alegria o el bisbe Iniesta. La teologia de l’alliberament s’entén bé a Llatinoamèrica. En arribar a Zitácuaro, sota un cel de color perla bruta, recorde haver vist uns joves que marxaven contents amb un gall de barralla. Després vaig impartir la conferència en una nau immensa sense megafonia.
Recentment, el professor que m’acompanyà aquell dia fou segrestat per narcotraficants. Havia sigut nomenat secretari d’Educació de l’estat de Michoacán i volia reformar la formació dels mestres. No cal oblidar que el 2014, 43 estudiants de magisteri foren segrestats, assassinats i incinerats a l’estat de Guerrero. Les urpes del narcotràfic s’aferren a estructures de captació i distribució com les escoles de magisteri. A més d’alguns polítics, els periodistes són un entrebanc per al negoci i el sicariat resulta tan barat com una xocolatina.
Zitácuaro està quasi envoltada per zones forestals on es crien les papallones monarca, que en aquells dies previs a la primavera es disposaven a volar cap a les munyanes Rocalloses i els Grans Llacs. Tornen a la tardor per posar els ous i morir, deixant una catifa d’etèries aletes rogenques al bosc. Més subtil que el vol d’una papallona és la nítida distinció entre el bé i el mal. A qui li donarem el condol pels periodistes assassinats?
