El dia 26 estava núvol, però en la sala de màquines del Veles e Vents la tripulació omplia de llum i de claror el matí. Quatre dones i un home desplegaven de popa a proa la determinació d’acabar amb la prostitució, hissaven la bandera feminista i salpaven per a continuar la travessia encetada per la defensa dels drets de les dones.
El quadern de bitàcola no tenia ni dubtes ni ambigüitats: la prostitució és un acte de violència sexual i masclista exercida contra les dones, contra el seu cos i contra la seua ànima; no és una professió, ni un treball, ni una activitat extra ni complementària ni, molt menys, un plaer. Aquesta era la consigna que marcava el full de ruta de la jove expedició.
Passar hores immersa en una falsa calma chicha en una rotonda o a vora carretera, a zero o a 40 graus, tot esperant el client de torn, per a sotmetre’s a la demanda sexual requerida, la que siga, no pot regular-se des de cap paràmetre ni laboral ni professional, on drets tan bàsics i elementals com la salut i la seguretat laboral de les dones queden totalment dinamitats; així ho defensava Ana Domínguez, secretària d’Igualtat del PSPV-PSOE, amb la teoria de la doble veritat, que ens ajuda a entendre que la prostitució i els drets laborals són dues esferes irreconciliables.
Les dones prostituïdes són dones sotmeses, abusades, desesperades i maltractades, apuntava Sandra Gómez, vicealcaldessa de la ciutat de València, que advocava per dir les coses pel seu nom i parlar dels puteros com a consumidors i executors d’aquest tipus de violència, d’aquesta esclavitud; perquè dir que és un dels oficis més vells del món és no voler abordar aquesta qüestió amb la valentia i el rigor necessaris; és, en definitiva, desenfocar, mirar cap a una altra banda i llançar-ho tot per la borda; sobretot, en un país com el nostre on, segons la ministra de Justícia, Pilar Llop, ocupem el primer lloc en consum de prostitució a Europa i el tercer en el món. No podem crear, en paraules de la ministra, un Estat proxeneta que pretenga regular una qüestió «no regulable» ni laboralment ni de cap altra manera, perquè el drama de les dones prostituïdes no pot servir per a cotitzar i pagar els impostos que sostenen l’estat de benestar.
L’educació o, millor dit, la coeducació, basada en el respecte i la igualtat d’oportunitats per a totes des de l’escola, és l’inici imprescindible per a canviar el pas d’unes dinàmiques socials tradicionals que, segons José Muñoz, secretari d’Organització del mateix partit, tenen un solatge cultural significatiu que les determinen i fan que, ara per ara, vivim una guerra de cultures que homes i dones hem de revertir.
Per això, la moderadora i secretària d’Igualtat CEF-PSOE, Andrea Fernández, des del timó ho explicava amb determinació, convençuda i resolta, quan digué que per a arribar a bon port i plantar la bandera abolicionista, contra la prostitució, amb tota la normativa necessària, en defensa dels drets de les dones, calen tots els esforços i tots els compromisos socials, institucionals i polítics; i reprenia la citació: «...lo haremos aunque nos quedemos solas».
