L’audiovisual, també, en la nostra llengua

En totes aquestes trobades hem defensat la necessitat que la llei garantesca un tractament equitatiu al català, al gallec i al basc respecte de la llengua castellana, tant pel que fa a l’oferta de continguts com al finançament de noves produccions audiovisuals. La llei, doncs, ha de ser una oportunitat per al català i per a les indústries audiovisuals balear, catalana i valenciana en un moment tan complicat com el present, però també pensant en el futur.

Les propostes fetes en aquestes reunions són moltes i necessàries per garantir una veritable igualtat lingüística i propiciar un avanç significatiu en el procés de normalització de la nostra llengua i de suport a la indústria audiovisual del nostre país. En aquest sentit, cal que totes les plataformes digitals, encara que no tinguen la seu a l’Estat espanyol, estiguen obligades a complir les quotes i garanties lingüístiques de la futura llei, a partir de la incorporació del que estableix la normativa de la Federació de Valònia-Brussel·les. Així l’àmbit d’aplicació de la futura llei inclouria qualsevol distribuïdor o comercialitzador de serveis que posa a disposició un o més serveis de mitjans audiovisuals a l’Estat espanyol utilitzant un sistema de difusió o transmissió digital. A més, cal incorporar-hi quotes per a la llengua de signes catalana i l’audiodescripció en català, al costat de les previsions ja existents per al castellà en els mateixos usos.

Per altra part, hi proposem l’increment del temps d’emissió de continguts produïts en català, basc o gallec a RTVE, que passaria d’un percentatge inferior al 4% que preveu el projecte de llei a prop del 13%. Les televisions privades de cobertura estatal també estarien obligades a una quota d’emissió en aquestes llengües, tot i que el text actual no en preveu cap. Paral·lelament, cal garantir la prominència de l’oferta en català, per tal que aquesta siga visible i destacada als menús, web i aplicacions dels serveis de comunicació audiovisuals, siguen televisions o plataformes.

Totes aquestes propostes s’han de complementar amb les obligacions de finançament anticipat d’obra audiovisual europea per part de televisions i plataformes. Cal, així, un augment significatiu de finançament, del 5 al 10% de les aportacions, i que un mínim d’un 50% d’aquestes aportacions siguen destinades a produccions audiovisuals en català, basc i gallec. Des de la FOLC es considera que aquesta quota permetria destinar a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià una part significativa de les inversions en nous continguts audiovisuals, fet que beneficiaria directament el teixit de productores independents i el conjunt de la indústria audiovisual. Demanem, a més, la creació d’un fons específic per al doblatge i subtitulat en català, basc i gallec, que gestionarien els nostres territoris i que provindria en un 50% de recursos de l’Estat.

Més enllà d’aquests propostes concretes, la nova llei estatal de l’audiovisual ha de contemplar la descentralització de l’estat i les diferents realitats nacionals i culturals, motiu pel qual, junt a les propostes d’esmenes vinculades a l’oferta i producció de continguts audiovisuals en llengua catalana, se n’han proposat d’altres de vinculades al Consell de l’Audiovisual de Catalunya i al Consell de l’Audiovisual de la Comunitat Valenciana. Entre aquestes propostes cal destacar-ne dues. La primera planteja que les esmentades autoritats audiovisuals formen part del Grup d’Entitats Reguladores Europees per als Serveis de Comunicació Audiovisual (ERGA) juntament amb la CNMC. La segona proposta, sobre el foment de les llengües oficials diferents del castellà, garantirà l’impuls i el control de l’autoritat competent autonòmica, que podrà dictar les instruccions tècniques específiques per al seu compliment i que vetlarà per la qualitat dels doblatges i subtitulats, de manera que tots els doblatges disponibles en català, ara i en el futur, siguen incorporats a aquests serveis audiovisuals. També s’hi demana que les aportacions econòmiques previstes per part dels prestadors de serveis de comunicació audiovisual per al finançament de RTVE siguen compartides amb les televisions autonòmiques amb llengua pròpia.

Finalment cal que mentre dure la tramitació parlamentària, la llei estatal de l’audiovisual siga millorada per garantir els drets lingüístics de totes les persones que parlem una llengua distinta del castellà, és a dir, que s’hi respecten les llengües i cultures del País Valencià, Illes Balears i Catalunya i de tots els altres territoris amb llengua pròpia i del seu autogovern. Ara la paraula la tenen les diputades i diputats, que haurien d’entendre que estem davant d’una llei molt important per al nostre futur com a poble i per al futur de la nostra llengua i cultura.