Recorde una conversa. Una vesprada en una cafeteria del Botànic de la ciutat de València en què Josep Arbiol, un cabanyaler com jo i a qui conec des de la nostra infantesa, em va parlar del seu projecte d’organitzar un festival de cinema educatiu valencià. Un festival de cinema no industrial, amb la participació dels centres, especialment amb l’alumnat que tingués el seu centre al nostre país però que comptés amb una projecció internacional i diferents focus arreu del món. No ho vaig dubtar ni un segon: la passió, la il·lusió i la força que transmetia em van fer veure que estava al davant d’una gran iniciativa a què calia donar suport. Així va ser. Pensat i fet. Vaig proposar al meu sindicat que s’impliqués en aquesta aventura, cosa que va fer i que continua fent. I vam, vaig, col·laborar des d’aleshores amb aquest gran somni que ara és una realitat: la Mostra Internacional de Cinema Educatiu, la MICE.

Han passat més de 10 anys des d’aquella conversa i de la primera edició que es va inaugurar al saló d’actes de l’antiga Escola de Magisteri de València. Nou edicions de la MICE. Enguany es farà la desena durant la darrera setmana de setembre. Hi ha hagut moments màgics, com les vetllades al Palau de les Arts, al Palau de la Música o al Teatre Romà de Sagunt que caldrà recuperar en la propera edició, i moments anecdòtics i emotius, com les partides al futbolí entre el director de cinema José Luis Cuerda i els xiquets/es de l’associació o quan es va haver de traduir, de viva veu, un film de l’Índia, en anglés, en fallar els subtítols.

La MICE, impulsada per l’Associació Jordi el Mussol, s’ha convertit en aquests 10 anys en un referent del cinema educatiu al País València, a l’estat i al món. No, no estic exagerant, com fem habitualment la gent del meu barri. A la darrera MICE prepandèmia van participar 48.000 espectadores i espectadors en sala, es van rebre al voltant de 1.000 pel·lícules rodades en entorns educatius i es va arribar a 100 pobles valencians, com ara Sagunt, Sueca, L’Eliana, Pedreguer, Alborache, Estivella, Xirivella, Callosa de Segura o Bonrepòs i Mirambell. A més, pel festival han passat gent del món del cinema com: Mirtha Ibarra, Marisa Paredes, Jorge Perugorría, Lamberto Bava, José Luis Cuerda, Daniel Monzón, Maria Rosaria Omaggio, Martín Huerta o Ruth Gabriel. I també l’Hanna Schygulla, la musa de Fassbinder, a qui va estar tot un privilegi poder conèixer i conversar.

La MICE és valenciana alhora que internacional. El festival és un gran aparador de la nostra cultura i de la nostra educació arreu del món. En sóc testimoni directe de la gran acollida i repercussió institucional i pública que va tindre, l’any 2020, a Cuba: la gala inaugural, al mític cinema La Rampa; la recepció a l’Ambaixada espanyola a L’Havana; la festa de cloenda amb Haydée Milanés, que cantà Yolanda a la galeria Taller Gorría, de l’actor Jorge Perugorría... En especial, però, recorde l’estrena del documental Memòries Valencianes en L’Havana, el concert del guitarrista valencià Rafael Serrallet a l’església de Sant Francesc d’Assís, que va posar veu a pel·lícules valencianes mudes, i el taller sobre el nostre gran escriptor de Castalla, Enric Valor, i la seu rondalla El jugador de Petrer, els quals només són alguns exemples de la presència de la nostra llengua, cultura i educació tant a la MICE Cuba com a la resta de focus de la MICE, com les edicions del Sàhara, Argentina, Madrid o les futures de Mèxic i Índia. El festival és, com no podria ser d’una altra manera, solidari, inclusiu, intercultural, divers, plural i respectuós amb les idiosincràsies de cada país on arriba. Un festival al servei de l’educació, la cultura i el poble.

També la MICE Cuba ha pres força. Pel mar de les Antilles va un vaixell de paper i un festival de cinema educatiu. Aquest focus, que és la nineta dels ulls de l’Arbiol (les seues amigues i amics ho sabem ben bé) celebrarà la seua segona edició el proper mes de maig, organitzada per la Xarxa Unial de l’Institut Cubà d’Investigació Cultural Juan Marinello i l’Associació Cultural Jordi el Mussol de València i que compta amb el suport institucional dels ministeris d’Educació i Cultura de Cuba, de l’oficina de la UNESCO per Amèrica Llatina i el Carib, UNICEF, l’Institut Cubà de l’Art i Indústria Cinematogràfics (ICAIC), Cubavisió i les ambaixades d’Alemanya, Mèxic i Espanya a Cuba.

Una MICE que és un pont entre pobles i cultures d’arreu del món, a més de ser una gran ambaixadora del nostre País Valencià. Un festival que és una realitat per la força del Josep Arbiol, que enguany torna a dirigir-lo, pel treball de Voro Huerta, que la va dirigir durant una etapa força complicada al mig de la pandèmia, pel treball incansable de l’Associació Jordi El Mussol i de molts voluntaris i voluntàries que li donem suport desinteressadament.

Arribats a aquest punt, cal posar-se un poc reivindicatiu i demanar a les institucions valencianes que augmenten el seu compromís amb la MICE i la facen seua per tal de donar continuïtat a un festival valencià, que és la culminació d’un treball cooperatiu i col·lectiu fet a les nostres escoles (també a les escoles d’altres països) i la pantalla de l’audiovisual fet a l’aula. Estic segur que fer-ho pagarà la pena i que serà una bona decisió per a la nostra cultura, la nostra educació i el nostre sector audiovisual de què també se’n beneficiaran les xiquetes i xiquets així com la comunitat educativa valenciana però també les de tots els focus on arriba aquest gran festival. La MICE és una part de la nostra Ítaca feta realitat.