Avui, incloent els conflictes de Palestina i la República Àrab Saharauí Democràtica, són 18 les guerres enceses al món sense massa perspectiva a curt termini de ser apagades.

Atents vivim com a espectadors de la societat de l’espectacle, pegats a una pantalla que portem a totes bandes a la nostra butxaca. Poc importa el que ens comptin sempre que ens comptin alguna cosa sintàcticament coherent. En paraules del filòsof francès Guy Debord, «l’espectacle en general, com a inversió concreta de la vida, és el moviment autònom del no vivent».

Encara que sabem que els moviments geo-polítics són directament proporcionals als recursos energètics en els diferents punts del planeta i als interessos dels qui els propicien o els permeten tàcitament, obviem que tant val la vida de les víctimes de l’hemisferi nord com les del sud, que el color de la pell no optimitza l’humà i que l’idioma, la cultura, la idiosincràsia i la sociologia tampoc.

Cada dia floreix un nou concert solidari. En poques setmanes s’han organitzat més concerts que en tota la pandèmia. Multitud de músics han aprofitat (el verb l’utilitzo a propòsit) la ruïna humana per a figurar en un cartell. La qual cosa és lloable si haguessin fet el mateix amb els altres conflictes. No ha set així de la mateixa manera i intensitat amb les víctimes del covid-19 o en favor dels sanitaris que ens van cuidar, dels caixers i caixeres dels supermercats que van estar cara a cara amb el terror dia a dia, els professors i professores que sense rellotge van fer classe als nostres fills i filles…

D’aquesta manera, s’estableixen dos grups: els que fan concerts solidaris a favor d’Ucraïna i els que no. El pitjor en aquest món on ni es llegeix ni s’escolta, és que els que no ho fan són considerats incòmodes amb la pau, com si la pau s’hagués de justificar. Com si pensar, escriure, actuar en conseqüència d’un món desigual no fos suficient si no hi ha una posició sobre una única opció. Si no s’alimenta el pensament únic.

El drama humà no pot suportar el tamís de la promoció. No tot val. Si som solidaris ho som amb tots. Si no, estem segregant, diferenciant i, en conseqüència, prioritzant. Potser no és això un nou apartheid intelectual?

Tot el meu suport al poble ucraïnès, al palestí, al sahrauí, al sirià, afganès, iraquià, iemenita, etíop, sudanès, moçambiquès, congolès, centreafricà, malià, txadià, camerunès, birmà i tots els pobles i terriotoris sense pau. També per al poble rus que practica la pau.