Cada dia de l’any és l’aniversari de varis fets luctuosos. Hui 26 d’abril n’evoquem dos (així van les desgràcies, de dos en dos com els testimonis de Jehovà): el bombardeig de Gernika, símbol dels horrors de la guerra, i l’accident a la Central Nuclear de Txernòbil, icona del perill radioactiu. Dos actes de terror que, amb la guerra entre Rússia i Ucraïna, regressen pel túnel del temps com l’íncube en la tragèdia grega. Quan ja havíem guardat a l’armari de la memòria els fatídics episodis de Gernika i Txernòbil, la invasió russa provoca un flashback col·lectiu, una regressió emocional que reviu de nou aquelles experiències traumàtiques.
L’atac aeri de la Legió Còndor a Gernika en 1937 revifa la idea nietzschiana de l’etern retorn del mateix quan l’exèrcit rus bombardeja Odessa, Kíiv o Mariúpol en 2022. Allò que va passar 85 anys enrere ara retorna sumant una tragèdia més a l’estadística negra de les guerres. Hui, com ahir, ruixat de bombes, cossos desmembrats, cases en ruïna, imatges i situacions que impacten. Paral·lelament, la construcció del relat per a què l’acció hostil semble un atac de falsa bandera; si Franco va negar que els seus aliats bombardejaren Gernika, culpant als republicans, ara la història torna a repetir-se a Ucraïna confirmant que la primera víctima en una guerra és la veritat.
Txernòbil és el testimoni d’un doble temps històric: escenari de la catàstrofe nuclear més gran de la història el 1986 i primera central nuclear dins d’un camp de batalla el 2022. Fa 36 anys alliberà una radiació immensament superior a la bomba atòmica d’Hiroshima. I ara que és un lloc estratègic per a les dues parts en litigi, si danyaren els sarcòfags que l’envolten només un profeta de l’Apocalipsi podria descriure el quadre goiesc de la tragèdia. Com no estem dotats de les qualitats de les panderoles, que segons els entomòlegs poden sobreviure a una explosió nuclear, o treballem per la pau o busquem un altre planeta habitable com Pandora, el de la pel·lícula «Avatar».
