Diumenge passat s’estrenava ‘Quin trellat’, el tercer episodi de la sèrie de vídeos de promoció del valencià «Sona tan bé». Quan ideàrem la campanya, pensàvem mostrar situacions de conflicte lingüístic i resoldre’ls amb una solució que combinara amor i humor. Sempre ens ha agradat l’aforisme de Joan Fuster: «Entre el bé el mal, podríem aspirar a l’alegria».

La situació que mostra ‘Quin trellat’ és la de l’acollida a les persones nouvingudes; és a dir, en quina llengua ens adrecem al foraster, a aquell «que es troba en un poble o en un país que no és el seu». Som terra d’acollida, gent amable i de bon cor, que se solidaritza davant de tragèdies humanes, com ara amb Ucraïna i som també una societat treballadora i atractiva per a persones que busquen una vida millor. Els uns i els altres arriben a la nostra terra amb una motxilla carregada d’il·lusions i esperances; però també de por i de dolor. Desarrelats a la força.

Al meu poble hi ha un cementeri vell on ja no es fan soterraments, però encara queden les làpides que recorden com érem fa només un parell de segles. Passejant-nos i mirant-les sembla que són tots de la mateixa família amb tanta coincidència dels mateixos cognoms: Girbés, Sanchis, Camarasa, Esteve, Ferragut, Ahuir... Hui els nostres pobles tenen els censos farcits de cognoms de procedències diverses, fruits de les onades immigratòries -com de cognoms valencians hi ha per tot el món, producte de la nostra emigració. La pregunta és: «els considerem que són del poble o encara pensem en ells com a forasters?».

La por al de fora no és nova. Per a mostra refranys com «de fora vindran que de casa ens trauran» passant per cançons com la de la xica del Cabanyal que festejava amb un xic foraster amb tan mala fortuna per a ella. Per contra, la llengua és una de les formes més senzilles, efectives i generoses d’integrar. Si partim de l’apriori que som de la terra on naixen els nostres fills, parlar-los en valencià és també una mostra de respecte, és obrir-los la porta de la nostra societat.

Com diu la cançó de ‘Quin trellat’ «el valencià és important ara per a mi. Ara ma casa està ací».