El diumenge passat, «molt de matí», faltà dom Josep Massot i Muntaner, un dels filòlegs i historiadors més eminents i prolífics de la contemporaneïtat. Director de Publicacions de l’Abadia de Montserrat i de la revista Serra d’Or, el pare Massot –tal com era majoritàriament conegut– es distingia per una immensa capacitat intel·lectual, un fi sentit de l’humor i una colossal bonhomia, com ha recordat Josep Miquel Bausset. D’aquesta manera, la seua producció bibliogràfica, hercúlia, abraça un centenar de llibres i més d’un miler d’estudis, articles i ressenyes dedicats a tot tipus de temes –la Guerra Civil a Mallorca, literatura, llengua, església, societat...– i autors: Jacint Verdaguer, Marià Aguiló, Antoni M. Alcover, Georges Bernanos, Antoni M. Sbert, Rafael Patxot, Rubió i Lluch, Badia i Margarit...

Josep Massot concebia la tasca investigadora com «una work in progress que no s’acaba mai i que presenta constantment nous caires i nous desafiaments», tal com escrigué. I era responsable d’una obra que ha sigut unànimement reconeguda per la comunitat científica com «un tresor d’erudició i de saviesa». Així ho afirmà mesos enrere Carme Gregori en el volum titulat El monjo, l’historiador i l’editor, amb què una seixantena d’amics i col·laboradors –coordinats per Jordi Manent– el vàrem homenatjar a propòsit del seu 80é aniversari, i que repassa les seues nombroses facetes: editor, director de revistes, assessor cultural, historiador de la literatura, de l’església, de la llengua, de la música... I així ho acrediten els múltiples reconeixements amb què fou distingit, i entre els quals destaquen la Medalla d’Honor i Gratitud de l’Illa de Mallorca (2009), el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2012) i la investidura com a doctor «honoris causa» per la Universitat de València (2016).

A propòsit, precisament, d’aquest darrer guardó, Vicent Simbor –l’encarregat de fer-ne la laudatio– remarcà com de llarga i estreta era la relació que el pare Massot mantenia amb l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, sobretot a través de la revista Caplletra i la col·lecció «Biblioteca Sanchis Guarner»; i també, que «la temàtica valenciana de la seua immensa obra» estava integrada per «una dotzena d’estudis entre els quals cal distingir els dedicats a Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner, Teodor Llorente i Germà Colón». És per tot això, i pel tracte tan generós i afectuós amb què ens obsequiava, que els valencians li guardarem gratitud eterna.