Necessitem obrir-nos contínuament per a ser conscients del que hi ha en el món. No sempre ho fem. La millor teràpia és no tancar-nos mai. Amb la finalitat de realitzar-ho, tenim prop la locució adverbial ‘de bat a bat’. Indica que obrim del tot una finestra i una porta real o imaginària. També expressa que ens despullem, sense reserves, per a contar el que sentim. He de confessar que, cada vegada que l’empre, em ve al cap la paraula llibertat.

Un bon exercici per a obrir-nos ‘de bat a bat’ al nostre voltant és llegir. La lectura d’un llibre és molt més que entretindre’s. Suposa descobrir mons fantàstics o realitats. Ajuda a entendre maneres de viure i sentir. Eixa és la raó per la qual les dictadures la limiten. Així que la celebració de les fires del llibre són sempre esdeveniments positius. Enguany a València se’n celebra l’edició 57. És una bona notícia. En este 2022, em fixe especialment en el poder reivindicatiu del cartell dissenyat per la destacada il·lustradora Cristina Durán. L’autora no sols encoratja la lectura sinó que mostra la torre del palau reial. És una manera de recuperar la memòria d’eixe element identitari. M’alegre de trobar-lo en una imatge i que es relacione amb el món dels llibres.

Els millors mitjans per a obrir-nos ‘de bat a bat’ amb la intenció de recuperar la memòria col·lectiva i la identitat es troben en el patrimoni i en les biblioteques. Així que, en esta setmana en la qual recordem la desfeta foral i identitària un 25 d’abril de 1707, cal reivindicar el vocabulari que descriga el que ens va passar i el que continua succeint en uns altres territoris. En l’intent, reclame la paraula memoricidi. El terme va ser creat per l’historiador i metge croat Mirko Grmek en un discurs donat en les Nacions Unides el 1991. Es referix a la destrucció de béns culturals, com els llibres, amb la intenció de perdre la identitat dels pobles vençuts en els conflictes bèl·lics. Pense que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua hauria d’incorporar-la en el Diccionari Normatiu. La guerra d’Ucraïna i tantes altres la fan necessària.

En definitiva, obrint-nos sempre de bat a bat a entendre i mirar unes altres realitats a través dels llibres. Uns ulls que lligen suposen un cap que entén i un cor que sent.