Sembla que una novel·la d’una escriptora d’èxit passarà a la pantalla. L’acció és a València, però la història és universal. En l’aparador de novetats de les llibreries hi ha les ficcions de Fernando Delgado (Todos al infierno) i Alicia Giménez Bartlett (La presidenta) sobre les corrupcions polítiques valencianes. Han eixit llibres molt audiovisuals sobre la ciutat com Noruega de Rafa Lahuerta o El diablo tras el jardín de Ginés S. Cutillas, i el de Francesc Viadel, L’estiu dels brivalls, descriu a la perfecció la sempre complicada relació entre la ruralitat metropolitana i el Cap i Casal. Són només cinc exemples de propostes literàries que podrien ser bones produccions cinematogràfiques en el cas que tinguérem una indústria audiovisual un poc competent.
La televisió pública anuncia una tongada més de capítols de l’Alqueria Blanca. Res a dir, va ser un èxit d’audiència en la primera època i sembla que pot enganxar a una part d’aquell públic. Però, m’haguera agradat una aposta una mica més moderna, semblant al consum actual de les plataformes de televisió digital. Històries urbanes i negres, de suspens i com no amb un grau de ficció política. Moltes de les sèries de culte dels últims anys a Europa han estat produïdes per corporacions de radiotelevisions públiques, així que a una certa decepció s’uneix una falta d’expectativa, tot i l’anunci de la recuperació els estudis de la Ciutat de la Llum, que sense una bona agenda i la complicitat de les grans productores tornaran a ser deficitaris.
En una de les meues primeres visites a Roma vaig veure els impressionants estudis de Cinecittà, en la perifèrica via Tuscolana, on han gravat Federico Fellini, Francis Ford Coppola, Luchino Visconti i Martin Scorsese, entre d’altres, on fa quatre anys es va recrear una Capella Sixtina pel rodatge de The Two Popes de HBO. Luis García Berlanga tenia al cap aquells estudis romans quan li va proposar la idea a Eduardo Zaplana, que va considerar més vertebrador portar-se el projecte a Alacant. Malgrat el disgust del cineasta, Berlanga va ser un dels impulsors decisius d’aquells estudis. Per cert, els romans han inventat el Cinecittà World, un parc temàtic de cine i televisió per aprofitar el mític nom.
