Carmelina Sánchez-Cutillas va escriure un vers que condensa molt bé el món actual. Tot és una llarga nit sense respostes. En veritat, vivim uns temps molt difícils: probablement dels més difícils que recordarem generacions senceres. Quan encara no ens hem recuperat de l’estafa del 2008 i dels efectes de la pandèmia, la crisi s’agreuja amb la inestabilitat generada per la guerra. Com sempre passa, la pitjor part se l’emporta la classe treballadora, que hem patit -per ordre cronològic- retallades en els serveis públics, en drets laborals i socials, en salaris i pensions, complicacions en la nostra salut individual i col·lectiva, i un augment exagerat del cost de la vida.

Per desgràcia, tindre treball no significa poder viure dignament. Ja s’encarrega el sistema de gravar-nos-ho amb foc a la pell. Les reformes laborals de 2010 i 2012 van complir molt bé els manaments neoliberals. Hem aprés a normalitzar la precarietat laboral, ja que la patronal té la millor arma per atemorir a les treballadores i els treballadors: despatxar-nos és baratíssim. “Si no vols fer-ho tu, ho farà una altra persona, i per menys salari o pitjors condicions”. Podríem dir que el que és realment estable és la inestabilitat. Aquest marc de relacions laborals és tan tòxic que la nostra joventut està treballant -la majoria de manera precària- i cotitzant -si tenen la sort de cotitzar- amb el convenciment que mai tindran feina a temps complet mínimament assegurada, i que, en conseqüència, mai no es podran jubilar. Que cobrar una pensió en un futur és gairebé un somni impossible.

És en temps com aquestos que hem de reivindicar més que mai la vigència del Primer de Maig i del sindicalisme de classe i combatiu. Seguint amb els versos, “cal que soterrem esta angoixa” i commemorem les lluites de les treballadores i treballadors al llarg de la història, que celebrem els avanços que hem aconseguit i que siguem conscients que sense l’esforç conjunt no tindríem els drets que ens intenten arrabassar. I, sobre tot, cal que diguem prou i mirem el present amb determinació i el futur amb esperança.

I sí que tenim respostes: cal capgirar la situació des d’un treball sindical unitari, reivindicatiu, transformador, feminista, antifeixista, ecologista i valencià. Des de la Intersindical Valenciana continuarem treballant hui per un nou demà, per treball i vida dignes, per reforçar els nostres drets. Per un món just, igualitari, lliure i rebel.