Es compleixen quatre anys de l’entrada en vigor de la llei de Renda Valenciana d’Inclusió que va garantir, des de 2018, uns ingressos estables a totes les persones que viuen al nostre territori per cobrir les seues necessitats bàsiques. Una llei revolucionària i a l’avantguarda normativa de l’estat espanyol.

Una eina transformadora i solidària

Actualment, 76.000 famílies valencianes en situació de vulnerabilitat social l’estan rebent, 6.300 a la ciutat de València. I açò no són números, són 13.650 homes, dones, mares, pares, iaios i iaies, xiquets i xiquetes, joves, que afronten les seues vides amb més tranquilitat i oportunitats per tindre un present i un futur amb esperança. Com hauria afectat a la població més vulnerable la pandèmia del covid-19 sense un matalàs econòmic con este? És fàcil imaginar-ho: basta recordar les devastadores conseqüències en tantíssimes famílies de la crisi del 2008.

I és que l’aposta del govern del Botànic i, especialment, de la seua vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, va ser molt clara i valenta. S’havien de superar els precaris instruments socials amb els quals el Partit Popular perpetuava, de facto, la situació d’empobriment i de transmissió generacional de l’exclusió per a més del 30% de la població valenciana.

Diuen que les comparacions són odioses, però en aquest cas són ben il·lustratives i cal fer-les per no oblidar d’on venim i on estem. Abans d’esta nova Renda existia l’anomenada Renda Garantida de Ciutadania que, ni estava garantida, ni era per a tota la ciutadania. Tenía una durada màxima de 3 anys, s’havia de sol·licitar anualment i estava condicionada a l’existència de pressupost. I amb unes quanties màximes absolutament insuficients: 385€ mensuals per a una persona o 499€ per a famílies fins a sis membres.

Front a eixe model fallit, la Renda Valenciana d’Inclusió es va dissenyar com una ferramenta útil i ambiciosa. En primer lloc, perquè no només és una prestació econòmica, sinó, especialment, un instrument que garanteix el dret a la inclusió amb intervenció professional integral. En segon lloc, té un caràcter indefinit, mentre es mantinga la situació de necessitat i suposa unes quanties màximes que van des dels 664€ (una persona) fins als 1.044€ (família 6 o més membres). Contempla, també, complements econòmics per pagament de lloguer, hipoteca o subministraments energètics, així com per a dones que ixen de l’ambit de la prostitució.

I un tercer element fonamental és que amplia, ara sí, els drets de ciutadania dels nostres veïns i veïnes provinents d’altres llocs de la Comunitat Valenciana, de l’Estat Espanyol o d’altres parts del món. Perquè el requisit per accedir a la prestació és la «residència efectiva», per tant, també les persones migrades amb situació administrativa no regulada o les que tenen dificultats per obtenir l’empadronament, queden incloses en el reconeixement legal a eixos ingresos bàsics i a eixa intervenció social per tindre una vida digna. Malgrat esta valenta aposta política per ampliar drets, les administracions locals i autonòmiques valencianes ens trobem amb dificultats per garantir-los a les persones amb passaport, degut a la contradicció legal existent entre les normes europees i estatals que reconeixen el seu dret a accedir a un compte bancari, necessari per al cobrament de la Renda, i la Llei 10/2010 de prevenció del blanqueig de capitals que imposa a les entitats bancàries restriccions per obrir eixos comptes.

Així les coses, des de l’Ajuntament de València estem acompanyant i donant suport a la plataforma d’entitats de l’àmbit de la cooperació i la migració (CEAR, Accem, Fundación Cepaim, València Acull, Movimiento Por La Paz, entre altres) avalades pel Defensor del Poble, en la necessària i justa reivindicació i exigència al Govern d’Espanya de revisió i modificació legal que faça efectiu, d’una vegada per totes, el dret humà fonamental a viure dignament a totes les persones que habiten la nostra terra.

Mentrestant, en una altra capital valenciana, Alacant, governada pel PP i Ciudadanos, amb el suport de Vox, s’ha començat a multar amb sancions econòmiques a les persones que viuen al carrer mentre rebutgen que la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives construisca un nou alberg per a persones sense sostre. Una mirada antagònica dins del nostre territori: solidaritat i inclusió front a aporofòbia i classisme.