11 de maig del 2002. Institut Benlliure, ciutat de València. Fa ara vint anys que va cristal·litzar el projecte de la Intersindical Valenciana: la formalització del treball conjunt que sindicats de l’àmbit públic i de l’àmbit privat havien iniciat. Alguns d’ells tenien una trajectòria que es remuntava al final de la dictadura, així que fem vint anys que en veritat són més.

Molt ha canviat el món des d’aleshores i això ens ha refermat en els nostres inicis. En aquell moment, l’objectiu era clar: oferir una alternativa pel conjunt de la classe treballadora valenciana des del sindicalisme combatiu, assembleari i inequívocament valencià. I en aquest moment, dos dècades després, l’objectiu pren més sentit que mai. En els temps incerts que ens ha tocat viure, les treballadores i treballadors necessitem organitzacions que posen els nostres interessos per davant de qualsevol altres, que funcionen des de la base i que tinguen els arrels a la nostra terra.

Podem dir amb orgull que són cada volta més les persones que així ho veuen i que donen el pas d’incorporar-se a la Intersindical Valenciana. Si les sumem totes, ja en som 23.000 de tots els sectors productius i comarques: en actiu, buscant feina, o jubilades. El nostre projecte es consolida a base de treball dur i sovint a contra corrent, en els centres de treball, en les administracions, en el carrer. Per sort, no estem a soles i ens ajuden a remar el vaixell els moviments socials, en els quals militem de forma activa des de sempre. Perquè ser un sindicat socio-polític és molt més que dir-ho als estatuts: és contribuir a teixir aliances per construir un món millor i més igualitari.

És possible que hi haja qui pense que som un sindicat xicotet, en vista de les xifres de la nostra afiliació o de les 704 persones delegades que tenim. Comparada amb altres organitzacions, la Intersindical Valenciana pot semblar menuda, quasi insignificant. Precisament per això sorprén la insistència amb que ens impugnen algunes eleccions en el sector privat (que acabem guanyant per àmplies majories), o la lleugeresa amb què se’ns elimina de meses de negociació per les quals tenim representativitat superior a d’altres que sí que estan, i que signen acords sucosos mentre nosaltres donem la nostra subvenció a la investigació contra la COVID-19. Alguns seran sindicats grans, però nosaltres som un gran sindicat.

Ben mirat, no és cap sorpresa, perquè a pesar de totes les traves que ens imposen, la Intersindical Valenciana creix, cada volta més amunt i cada volta amb més força. Com a sindicat transformador, representem una amenaça pels privilegis dels poderosos, que sempre troben la manera de canviar les coses un poquet perquè en realitat no canvie res.

“20 anys no és res”, diria una cançó; “ara que tinc 20 anys”, en diria una altra. I hem d’agrair a totes les persones que aleshores cregueren que les valencianes i els valencians podíem tindre el nostre sindicat: la seua visió, el seu esforç inesgotable i el seu compromís amb els nostres valors han fet que ara siguem on som. I, per continuar endavant, et necessitem. Per poder-ne fer molts més. Per què poguem fer front al present i al futur amb garanties, amb il·lusió i amb força. Ens acompanyes?