A voltes, veig un món que pareix fictici. L’hem adaptat massa a les nostres fòbies fins a trencar-lo. Actuem precipitadament sense tindre en compte que el capritx d’un dia és el final d’una part irrepetible de la natura. Trobe que eixa actitud nostra, carregada d’irracionalitat, es definix en gran mida a través de la locució ‘a bacs’. Amb ella, definim una actuació feta sense pensar. Entre els seus sinònims, es troba també el de persona desmanotada que actua de mala manera o ‘a bacs i redolons’.

Una manifestació realitzada ‘a bacs’ és la protagonitzada recentment pel govern d’Espanya per a explicar el cessament de la directora del CNI. El fet que la ministra haja emprat la paraula ‘substitució’ per ‘destitució’, és una declaració realitzada precipitadament. És normal que haja sigut criticada.

A València, l’Ajuntament ha actuat ‘a bacs’ en canviar el tradicional tapís floral de la Mare de Déu per una fotografia. Estes situacions, si arriben, el millor és explicar-les, abans que esclate la crítica. També han actuat ‘a bacs ‘i de mala manera els qui s’han dedicat a emprar l’insult per a criticar l’acció. No volen entendre que la crítica respectuosa és la millor resposta davant el que no agrade. Les persones que s’han manifestat impulsivament contra el partit que gestiona la regidoria de Cultura Festiva podrien haver emprat la paraula ‘gràcies’ per a reconéixer la important intervenció municipal realitzada en la casa natalícia de Sant Vicent a través de la regidora Lluïsa Notario. A determinada gent, els costa poc brofegar ‘a bacs’ contra l’actuació municipal desencertada però no saben agrair el que es fa bé.

Hi ha actituds que també pareixen estar realitzades ‘a bacs’ o precipitadament que resulten necessàries. Un bon exemple és la negació de la ministra Nadia Calvino a retratar-se en un esdeveniment empresarial sense presència femenina. Quan estava preparada la fotografia oficial, se’n va anar i va deixar plantats els hòmens. Més moments com eixos, mostrats ’a bacs’, s’han de promoure per a potenciar l’aparició de la dona en públic.

En definitiva, intentem no actuar ‘a bacs’. No sols genera accions irresponsables sinó que sovint fa mal. A vegades, podem actuar espontàniament i deixar-nos portar pels nostres sentiments. Però recordem que, quan ens deixem dur pel batec del cor, primer hem de buidar-lo de ràbia i rancor perquè brolle estima i no esguite odi.