La Institució Alfons el Magnàmim - Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació acaba de publicar el volum de Rafael Carrasco, Contra la estirpe de Sodoma, que és una actualització de la primera edició que va fer l’autor a Laertes (Barcelona, 1986) i que portava per títol Inquisición y represión sexual en Valencia. Historia de los sodomitas (1565-1785). Va ser aquella edició la que vaig llegir al poc d’haver estat publicada i confesse que em va impactar: aquelles pàgines -com les que ara ha republicat, actualitzades, Carrasco- eren una finestra oberta a l’estudi de tot un món «ocult», «amagat», perseguit i castigat per la tasca implacable dels inquisidors. Una Inquisició que durant els meus estudis d’història pràcticament no havia aparegut en escena -no sols per la qüestió antisodomites, sinó per qualsevol altre tema. El llibre de Carrasco mostrava ben a les clares la gran quantitat d’informació que contenien aquells processos contra els «criminals» de tota índole: so solament els crims sexual, però també els d’heretgia i d’altres, que, a la llarga, s’han mostrat utilíssims per conéixer tota una part de la societat que, en les fons historiogràfiques a l’ús -en les cròniques redactades pels historiadors-, ni apareixien si se’ls esperava.

Llegir ara el llibre del professor Carrasco és, sense dubte, una vegada més, una manera d’acostar-nos directament a un passat ignot moltes vegades però que, sense dubte, va existir. Fruit d’aquella lectura van -i són- ser alguns dels meus treballs posteriors i alguns altres que porte entre mans ara mateix. Als anys 80 allò de la història de la vida quotidiana i de la història de les mentalitats que ens mostraven a la Facultat alguns dels nostres professors, ens podia arribar a entusiasmar. Veure que també hi havia altres realitats, altres «quotidianitats» encara era més engrescador. I que fossen contra determinats col·lectius marginats i perseguits socialment tenia, en el meu cas, molt més significat. Un significat que es pot copsar -no cal pertànyer a cap d’aquests col·lectius- amb la lectura del llibre de Carrasco: el sexe, l’amor, les pulsions humanes més humanes apareixen allà. La lectura d’un volum com aquest ens fa escoltar en directe els protagonistes: les seues paraules transcrites per un escrivà al servei de la inquisició son, sovint, ben crues. De vegades, són arrancades de la gola de l’encausat amb violència, sota turment... En qualsevol cas, és un goig que torne a ser assequible aquesta joia de la historiografia sobre València i hem d’agrair-ho a una institució valenciana.