Un dels castics o condemnes públics més despietats i ferotges que es practicaven durant l’antiguitat era el de l’«emplomament», a què varen ser sotmeses sobretot les dones; en especial, les sospitoses d’haver comés adulteri i/o alcavoteria, és a dir, d’haver actuat com a mitjanceres o encobridores en relacions amoroses il·lícites. Així, segons s’explana al tercer volum (1732) del Diccionario de Autoridades, «emplomar» consistia a «castigar a uno y afrentarle por haver sido alcahuete: lo que se executa por mano del verdugo desnudándole de medio cuerpo arriba, untándole con miel y después cubriéndole con pluma menuda». En moltes ocasions, les penades eren obligades a beure oli de ricí, i també les rapaven i les passejaven –a peu o damunt d’un ase– per la ciutat en qüestió, mentre els qui els eixien al pas podien colpejar-les i llançar-los tot tipus de fems.

Ara, però, he descobert amb sorpresa que això no sols passava a les èpoques medieval i moderna, sinó més a prop nostre: al segle XIX. D’aquesta manera, en una data tan avançada com 1874, el diari La Correspondencia de España reportà dos casos d’emplomament que tingueren lloc durant la Tercera Guerra Carlista. Una de les notícies explica que l’«esposa de un voluntario fue detenida por los carlistas cerca de Lasarte, y emplumada. La infeliz, cubierta de plumas, fue llevada de caserío en caserío, en los que era recibida entre risas y denuestos por los fanáticos y crueles secuaces del carlismo»; fins que, al remat, fou abandonada enmig del bosc. Mentre que l’altra narra com una dona del municipi guipuscoà d’Andoain, «que en una acalorada disputa hizo ver sus opiniones liberales, fue cogida el jueves por los carlistas, la pasearon emplumada por la población y después la llevaron cerca de la estación, donde la apalearon hasta que falleció».

El context bèl·lic en què es portaren a terme no justifica aquests espectacles denigrants de violència per substitució, podríem dir, que com resulta evident no perseguien cap finalitat militar. Tan sols buscaven la diversió derivada de sotmetre a la burla i l’oprobi generals una persona indefensa considerada com a adversària o desafecta. Tal com deu estar passant amb moltes de les barbaritats que es cometen ara mateix a Ucraïna, on resulta evident que seran els grups humans més dèbils i vulnerables els qui més estaran patint una guerra absolutament repulsiva.