Antonio Machado en homenatge al Madrid del «No passaran» (els feixistes) va escriurien: «Madrid, Madrid, ¡qué bien tu nombre suena / rompeolas de todas las Españas! / La tierra se desgarra, el cielo truena, / tú sonríes con plomo en las entrañas». En aquells moments la ciutadania de Madrid resistia un cruent assetjament de les forces militars regulars colpistes (amb el suport militar dels nazis) que s’havien alçat militarment (colp d’estat) contra el govern republicà legítim d’Espanya.
Madrid «escullera de totes les Espanyes!» ressona al meu cap quan m’assabente de determinats d’esdeveniments socials i polítics que afecten amb força aquesta ciutat. Que una ciutat que va ser model de resistència enfront dels feixistes i les adversitats que una guerra provocà per aquests (a la República l’embarcaren en una guerra que, evidentment, no volia) s’haja convertit en una ciutat en la qual la seua presidenta autonòmica i el seu alcalde presumeixen de «ser feixistes» (hi haurà alguna adjectiu més ignominiós per una persona que es valore com tal?) sense que les terres que xafen se’ls trague i els envie a l’avern dels temps, evidentment, ja no és el Madrid que em sone bé el seu nom.
Madrid «escullera de totes les Espanyes!» ressona al meu cap quan Madrid és capaç d’elegir i sostenir presidents i presidentes autonòmics que la millor qualitat que tenen, no és precisament allò que als xiquets i xiquetes deuen aprendre en les escoles, com és l’honestedat personal i política, en conseqüència, ja no és el Madrid que em sone bé el seu nom.
Madrid «escullera de totes les Espanyes!» ressona al meu cap quan escolte a la seua presidenta autonòmica apropiar-se de tota la resta d’Espanya (confonent voluntàriament Madrid amb Espanya i viceversa) com si el fet de presidir la CM fora títol suficient per menyscabar les moltes diferències dels territoris que conformen aquesta «pell de brau» i, per tant, ja no és el Madrid que em sone bé el seu nom.
Madrid «escullera de totes les Espanyes!» ressona al meu cap quan des d’allí es practica, a consciència i sense mirament perquè se saben intocables per la seua situació de privilegi per ser la capital del Regne, un dúmping fiscal que perjudica econòmicament de forma greu a la resta d’autonomies, malauradament aquest Madrid, ja no és el Madrid que em sone bé el seu nom.
Madrid «escullera de totes les Espanyes!» ressona al meu cap quan endolle la televisió i em matxuquen el cap intentant convertir a Madrid en un mite centrifugador, uniformador i centralitzador de tot l’estat espanyol (la retransmissió televisiva de l’últim trofeu de tenis - l’esport es una gran font de creació de mites - celebrat allí ha sigut l’exemple paradigmàtic de «l’espanyolisme-madrileny» més ranci que volem imposar-nos a la resta de l’estat).
Qualsevol estat que s’aprecie necessita mites uniformadors i Madrid, per moltes raons, però, fonamentalment, conseqüència de ser la capital del Regne, no deixa de ser una forta temptació d’utilitzar-la quan es tracta de vendre (imposar) una uniformitat que sols existeix en les ments de la gent de l’altiplà que des de segles se’ns han imposat. Al País Valencià sabem del Segle d’Or castellà, però no del Segle d’Or valencià. És més, sempre que des del País Valencià s’intenta potenciar la nostra llengua la dreta munta un lamentable espectable apel·lant a un concepte de llibertat d’ensenyança que discrimina el valencià. El nom de Madrid els valencians tindrem que afegir-ho a allò tan popular de «quan el mal ve d’Almansa a tots alcança». Definitivament, aquest Madrid, ja no és el Madrid que em sone bé el seu nom.
