A l’última setmana ha estat quatres les dones assassinades a mans de parelles o exparelles que, segurament, en algun moment els van dir a elles que les estimaven. Però en lloc d’estimar-les, les van acabar assassinant.

Aquestes quatre noves víctimes de les violències masclistes se sumen als més de mil cent quaranta assassinats de dones comptabilitzats des de l’u de gener de l’any dos mil tres. I totes i cadascuna d’elles han estat assassinades per ser dones i per la violència masclista que alguns encara tenen la gosadia de negar. És, senzillament terrorífic.

No només han estat aquestes quatre dones assassinades. Recordem que també tres dones menors i una dona jove de di-huit anys van ser violades grupalment per grups d’homes més o menys joves, fins i tot n’hi havia menors d’edat al grup d’agressors que van perpetrar aquestes violacions.

I encara hi ha gent que qüestiona que aquestes bestieses contra les dones i les neguen. O, el que encara és pitjor, justifiquen als agressors o als violadors encara que siga amb la boca menuda.

Són canalles. Senzillament canalles que no saben del patiment que produeixen les violències masclistes.

Per cada assassinat d’una dona, es calcula que hi ha uns deu anys de patiments previs i silenciats per por o vergonya. Aquest és, encara, el preu que paguen moltes dones que són sistemàticament maltractades a casa seua. I puc ficar exemples de com reacciona la societat.

Sé d’una parella major on ella pateix des de fa més de vint-i-cinc anys pallisses per part del marit. El veïnat ha callat sempre sot a l’excusa vella i estesa de què «la roba bruta es llava a casa» o que «entre marido y mujer nadie se debe meter». Bé, ara l’agressor ha comés un delicte d’agressió sexual amb altra dona. Com deia abans, tot el veïnat coneixia de les pallisses a la seua esposa i ara, quan s’ha descobert la nova agressió sexual, han recolzat a l’agressor i li han girat l’esquena a l’altra dona abusada sexualment. Aquesta és, encara, la societat en què visquem.

Una societat que considera una bestiesa que s’agredisca a les dones, però que quan coneix a l’agressor, es qüestiona la veu de la víctima i dona suport a l’agressor justificant-lo amb la proximitat i els anys de relació. Hipocresia en estat pur.

Una hipocresia que fa mal a totes les dones agredides i assassinades perquè busca tapar-ho tot. Justificar com siga als agressors encara que això comporte la culpabilització, de nou, de les víctimes.

Quatre dones assassinades, quatre dones joves violades grupalment i un nombre indeterminat de dones abusades sexualment, per ser dones. I tots els agressors que, encara en massa casos queden impunes, només per gaudir del benefici de ser homes.

I encara hi ha gent que nega el sistema patriarcal i ens acusa a les feministes de no sé quantes mil burrades. I només demanem justícia no patriarcal per a poder gaudir d’una vida lliure de violències.

Recordem que aquest dret, el d’una vida digna i lliure de violències és un dret humà. Però encara hi ha massa gentola roïna que no ens considera éssers humans a les dones. Terrible però real. I molt, molt trist....però com veiem, també molt real.