El passat dissabte es va publicar a este mateix diari una columna on es feia una particular lectura de la proposta de la Generalitat i de la Cimera Internacional de la setmana de quatre dies. Respectuós com intente ser amb les opinions alienes, fins i tot quan estan profundament distorsionades per falta de profunditat, no se m’acudiria contestar. Però és precisament la seua afirmació que cal obrir un debat públic amb tots els agents socials el que m’ha decidit a escriure estes lletres.
Estic convençut que si el columnista hagués llegit la informació de les jornades que a este mateix diari va publicar Amparo Soria, s’haguera estalviat cometre alguns errors greus, respecte al fons del debat. En tot cas, en el canal de YouTube de LABORA estan penjades les jornades al complet. Dos dies on van participar més de trenta ponents, de tretze països diferents, provinents de tres continents. Segur que se’n poden extraure conclusions, i també crítiques.
Quan s’afirma alegrement, que hi ha biaix ideològic, deu ser des del desconeixement que les Corts van crear una Comissió d’Estudi sobre els usos del temps, que entre les seues conclusions aconsellava seguir avançant en l’exploració de la reducció de la setmana laboral. L’autor deu desconéixer també, que la Cimera era un objectiu d’este semestre, aprovada unànimement pel Consell en el seu darrer seminari.
La resta és un garbell de llocs comuns i desinformació dolosa. Bèlgica no ha aprovat la reducció de jornada, sinó la concentració. La productivitat és, efectivament, la clau de volta d’este projecte. Precisament així es planteja, com un esforç organitzatiu per millorar la productivitat que podrà permetre reduir a jornada. Perquè el fet que la jornada laboral més curta millora la productivitat, és un fet indiscutible des del punt de vista acadèmic i ho demostren les experiències prèvies. Però no prou per a reduir huit hores.
Joan Baldoví no estava convidat. Es va inscriure personalment com un congressista més. La patronal sí que ho estava. Com tot el Consell de direcció de LABORA. Hi havia més convidats. Per exemple, es va cursar invitació a les síndiques de tots els partits amb representació a les Corts, no només per assistir, sinó també per fer un debat previ uns dies abans, que permetera emmarcar la cimera, i a tots escoltar les diferents opinions. Només van contestar Ciudadanos i Compromís. I així les coses, vam decidir que no tenia sentit celebrar-la. També es va convidar a tots els alts càrrecs del Consell. Des de les persones titulars de les conselleries, fins a les direccions generals, passant per les secretaries autonòmiques. No sé si van vindre els que van voler dels que van poder, o els que van poder dels que van voler. I no cal dir, que havíem treballat la presència del President de la Generalitat, en l’acte d’inauguració o clausura, durant mesos. Vam insistir reiteradament, i jo mateix em vaig fer una última gestió el mateix divendres a la nit. Malauradament, l’agenda no li ho permetia.
Algú ha dit que era un aquelarre de Compromís. Amb eixes mateixes paraules. Doncs bé, com a formacions polítiques n’hi havien convidades huit, de tot Europa. Partits que han defensat la mesura, clar. Qui no va tindre representació va ser precisament Compromís. Per evitar unes crítiques, que igual hem patit. I amb idèntic criteri, a qui es va convidar a un panell d’experiències, va ser a empreses locals i internacionals que havien posat en marxa experiències de reducció de jornada. Fins i tot una empresa valenciana que va explicar que no estava interessada en la proposta del Consell, i que havien triat un altre model. Era precisament això el que buscàvem. Aprendre. És cert que vaig participar en un panell, sí, però no de partits, sinó de governs. Junta a un secretari d’estat del govern d’Espanya que va explicar el projecte que s’està ultimant, i que s’inspira en el nostre, i amb un representant del govern d’Islàndia, que va explicar l’èxit del seu projecte ja llargament testat. Jo no representava a cap partit, sinó a un govern. També va participar la Vicepresidenta i Ministra de Treball, per eixa condició, no per la seua militància, per cert, tan difusa que no haguérem sabut on enviar la invitació.
Jo ja comprenc que amb massa freqüència hi ha qui organitza determinats actes confonent el partit i el govern. Però no és este el cas. Vam convidar associacions que hi treballen, representants de diferents universitats perquè l’opinió de l’acadèmia ens sembla útil, i prestigiosos experts internacionals en diferents matèries relacionades, a qui mai no vam preguntar quina era la seua posició. Joan Majó, ex ministre socialista d’Indústria, que va fer la conferència inaugural, ja ens havia advertit que tenia una visió crítica. Fantàstic. És per al que serveixen estes jornades, per a pensar conjuntament. I pensar i informar-se, serveix per a aconseguir una mica de profunditat en les columnes d’opinió. Pensar i informar-se. Un binomi que val per a fer política, i per a escriure columnes.
