Quan veia ‘La Clave’ de José Luis Balbín pensava que per eixir a la televisió havies de tindre tres carreres, un mínim de cinc llibres publicats, a més de recitar la taula del set en llatí. Aquell format on l’excusa d’una pel·lícula donava pas a un debat d’elevada saviesa forma part de la cultura audiovisual dels boomers, una generació que anys després reconvertí la programació televisiva en una mena de casa de barrets. Supose que l’entreteniment televisiu pot estar a mig camí entre l’alta cultura i el cotorrisme. Eixir ara en una pantalla està molt fàcil.
Els que creguem que la cultural ha de tindre una gran difusió -em sembla encertat parlar d’indústria cultural-, sabem que una bona col·laboració pública i privada garanteix l’èxit, en teoria. També cal disposar d’una visió intel·lectual gens dogmàtica per acostar el coneixement a la majoria de públics. L’obertura del CaixaForum València reforça l’oferta cultural des d’aquesta perspectiva. El primer repte ha estat condicionar un espai molt complicat com és l’Àgora de Calatrava. Una autèntica catedral futurista que l’arquitecte va concebre a la manera dels esplendorosos temples gòtics que poblen tota Europa. Ell, segurament, no era el més adequat per decidir el seu ús, però és cert que allò podia acollir centenars d’esdeveniments. Com ja va passar amb aquell torneig de tenis, més d’una desfilada de moda i presentacions variades
He trobat a faltar unes partides de pilota (de Llargues, per descomptat) i una mena de ‘entradodrom’ de moros i cristians abans de la seua reconversió actual. M’agrada el disseny realitzat per Enric Ruiz-Geli, sobretot perquè està pensat per a gaudir de la cultura. Ell sosté que l’arquitectura sense gent no té cap sentit, una filosofia que es nota en cada una de les càpsules que hi ha construït, com si es tractara del cos d’una balena, que va ser la seua primera impressió quan es va tancar cinc hores. Està plasmat en el dibuix inicial que va parir.
Rescatat el continent, el contingut serà decisiu com saben els gestors del CaixaForum i obrir amb l’exposició dels faraons egipcis amb peces del British Museum és un encert. És imprescindible fer-se un bon selfie amb l’estatueta de bronze en actitud jubilosa de l’antic Egipte, el bressol de la civilització.
