He de reconéixer que m’agrada tindre tot ordenat. Necessite que no em supere el desorde natural que ens invaïx, quan ens descuidem una miqueta. Per eixa raó, i per tal d’evitar-ho, reaccione de pressa, si trobe que l’estudi o qualsevol espai s’ompli inevitablement d’objectes que no estan en el seu lloc. Quan em toca actuar, per a no deixar-me véncer pel desori, empre la locució ‘en un tres i no res’. Indique que ho faig ràpidament. M’encisa emprar-la. També hem de tindre en compte que pot indicar que una cosa resulta insignificant o que una venda està feta per un preu molt baix.
Hi ha accions fetes ‘en un tres i no res’ que cal pensar-les millor. L’exemple més pròxim ha estat protagonitzat per Carlos Mazón. Va voler contestar ràpidament un tuit del president Puig. Criticava que utilitzara el vocable ‘fogaza’ en compte de ‘foguera’. No es va adonar que la paraula era una roïna conversió del traductor valencià–castellà. Així que, a voltes, el millor és no precipitar-se i sobretot, si som valencians i valencianes, no tindre la necessitat d’un traductor per a llegir les nostres llengües.
La pressa, doncs, és una dolenta companya. El dia 28 de juny sentia com a Albalat dels Sorells es feia un ban per a convidar els actes del «dia de l’orgull gai». Em va xocar eixa denominació històrica. Em paregué curta i no massa actual. La dona que la pronuncià tenia ganes de dir-ho ‘en un tres i no res’. No va tindre en compte que hi ha termes més rics i integradors com LGTBI o LGTBIQ+.
Estos dies hem comprovat com renaix la polèmica de la llengua i de la cultura. Cada vegada que s’aproximen les eleccions, sorgix ‘en un tres i no res’ el fantasma de l’enfrontament civil per a benefici de les persones polítiques i per a perjuí del nostre poble. Es busca el vot fàcil. Ara les víctimes han sigut Joan F. Mira i Carme Miquel. L’Ajuntament de València els ha proposat com a fill predilecte i filla adoptiva. Les forces conservadores s’han oposat. No han tingut prou amb abstindre’s, encara que fora per respectar la seua trajectòria destacada.
En definitiva, intentem actuar ‘en un tres i no res’ per a ser persones eficaces i resolutives. La millor acció és una reacció a temps i plena de trellat.
