El covid19 va posar de relleu que en 2020 el món occidental era molt dependent de la indústria de Xina com mostrava l’escassetat de mascaretes necessàries per a reduir contagis massius que poden ser mortals, els dirigents xinesos -com no podia ser d’una altra manera- varen posar els seus ciutadans davant. Sabem bé que una grossa proporció dels productes industrials que compra el món procedeixen de Xina. Ara la invasió d'Ucraïna per Rússia, una brutal tirania, mostra l’extrema dependència d’Europa occidental de les importacions de petroli i gas rus.
Els problemes en la cadena de subministres global (transport, inflació de preus, colls de botella…) i els anteriors esdeveniments evidenciaven la necessitat d'una política econòmica dirigida cap a productes estratègics en els quals Europa és vulnerable, una idea que al començament de la invasió russa varen manifestar líders europeus com Sholtz i Macron.
La divisió internacional de la producció ha permés que els consumidors disposen d’una gran varietat béns i serveis a preus econòmics ( i un augment de la desigualtat en les economies avançades), en el comerç mundial són usuals els productes fets amb components fabricats en distints països i sovint molt allunyats. La idea que apareix és una mena de política econòmica que incloga productes i components estratègics -una diversificació marcada per la geopolítica.
Un exemple rellevant en aquest assumpte són els microxips que són components presents i essencials cada volta en més bens (automòbils, electrodomèstics, mòbils…). Per això la Comissió Europea ha proposat una llei del xip per a la fabricació i investigació a Europa invertint molt de diner. Aquesta estratègia connecta amb la idea de diversificació la qual -segons les circumstàncies- protegix front a riscos econòmics i incerteses. És tracta d’una idea que forma part tant del coneixement expert com també del trellat de gent corrent, no debades l’experiència humana mostra com s’han pogut evitar o reduir l’impacte de molts atzars adversos. Quan les famílies tenen ingressos de diversa naturalesa poden obtindre protecció en les crisis econòmiques, així va ocórrer en la crisi de 2008 i en els efectes econòmics de la covid19. Les economies diversificades, les empreses que no depenen d’un o pocs proveïdors o clients són menys vulnerables a canvis adversos, però diversificar a voltes requerix eleccions tècnicament complexes.
Sabem que són molts els àmbits afectats per la dependència energètica i aquest escrit només pretén senyalar-ne breument alguns. Europa pretén reduir amb determinació la seua dependència de l'energia fòssil. La intervenció pública emparellada amb l'evolució tecnològica pot influir en les decisions de les famílies i de les empreses per a diversificar les fonts energètiques. Així concretament en Espanya el canvi normatiu de 2018 ha incentivat moltíssim les instal·lacions fotovoltaiques per a la generació elèctrica. La regulació anterior del govern popular penalitzava les instal·lacions domèstiques amb el que es va anomenar “l’impost al sol”.
La política agrícola de seguretat alimentària pot ser afectada per l'encariment del petroli: la mecanització i molts inputs agraris -fertilitzants, fitosanitaris…- són intensius en l’ús d’aquesta font energètica sense substituts.
Finalment, el transport de mercaderies per ferrocarril i els trens de rodalies per a passatgers són també un instrument important per a reduir la vulnerabilitat energètica (com també la lluita contra el canvi climàtic) i, ací malauradament en Espanya no ha canviat res des de fa molts anys (els usuaris valencians de rodalies patixen esta paràlisi).
En un món necessàriament interdependent, existix marge de maniobra per a una reversió o fragmentació de la globalització motivada per aquestes vulnerabilitats, i açò implica un canvi en la nostra forma de vida que hauríem d’anar entreveient.
