Sóc molt dur de mollera i no em cap en ella que algú amb una situació privilegiada en l'estructura territorial del Regne d'Espanya visite el País Valencià i ens "cague" (perdó per l'expressió, però aquesta paraula és la que reflecteix millor la realitat i no caven eufemismes) en la nostra cara i els valencians allí presents es comporten com un "públic entregat". En altres paraules, ho accepten sense un mal piulet, avantposant els seus interessos de classe per damunt de la seua condició de valencià. Aquesta qüestió no em devia vindre de nou, ja que Marx ha escrit molt sobre aquesta qüestió. Però, com deia abans, sóc dur de "mollera"!
Aquest públic format pel més granat de la burgesia valenciana (per cert, Vicente Boluda, aleshores, president de l'Associació d'Empresaris Valencians (¿) intentà ser president del Reial Madrid, hom no ho critica, però convindran que aquesta circumstància deixa ben clar les seues preferències territorials) i de la noblesa social i política de la societat valenciana tingueren la "sort" de gaudir del discurs d'aquesta il·lustre "senyoreta" (de la qual el fet més significatiu del seu currículum, abans de ser presidenta de la CAM, era haver portat les xarxes socials de gos d'Esperanza Aguirre).
Evidentment, els ciutadans de la Coma, del barri de Crist, de la Fontsanta o de qualsevol altre barri humil de València no tingueren la sort de ser invitats i gaudir d'aquesta nova profeta del "cadascú s'apanye". Els “apòstols” d’aquesta màxima li donen el altisonant nom de "neoliberalisme" amb tal de dotar-li una aparença d'ortodòxia econòmica que no té, ja que la realitat és que darrere d'aquesta ideologia (!) no hi ha res de consistència que no siga la defensa a ultrança dels privilegis de la classe alta (per cert, si John Stuart Mill, pare del liberalisme modern, alcés el cap i veiés, no ja l’altura intel·lectual d’aquells que, aleshores, es diuen “liberals”, sinó, sobretot, la seua “catadura” moral, s’aborronaria i espantaria)
Primerament, posar de manifest el fet que aquesta senyoreta que ve de "visita" es comporta com el "cunyat" en Nadal que no respecta ni allò més sagrat que tenim com és "el nostre territori". D. José Mujica, expresident d'Uruguai, en una visita a Mèxic li preguntaren sobre el Lopez Obrador, president d'aquest país i, amb molta educació, argumentà que no podia opinar "ja que havia de respectar la casa en la qual estava". És el cas contrari d'aquesta "senyoreta", que abusant de la seua situació de privilegi ens "caga" en la cara amonestant-nos que si teniu el alt endeutament públic que tenim no és producte de l'existència d'un sistema de finançament autonòmic que perjudica clarament al País Valencià, sinó de la nostra incapacitat per triar governants.
Com popularment es diu, voldria en aquesta qüestió “clavar la cullera”, ja que ací a València fins al PP reclama un canvi de model de finançament autonòmic per ser aquest greument perjudicial per al País Valencià (per cert, aquest posicionament polític no va impedir que els dirigents "populars" valencians es comportaren enfront del discurs interessat d'aquesta "senyoreta" amb un servilisme indigne de dirigents polítics amb criteri propi i fa dubtar de la seua sinceritat). ÉS més, sols des del sectarisme més abjecte es poden oblidar les negatives conseqüències econòmiques resultants de la corrupció - lladrocini - que durant vint anys portaren a cap els polítics correligionaris d'aquesta "senyoreta". Algú/na (sent no recordar al titular) ja ressaltà que no hi ha cap sistema de finançament autonòmic que ho (la corrupció) resisteixca.
A més aquesta “senyoreta” ho fa des de la desvergonyia d'aquell/lla que sap que ho diu enfront un públic que no la va a contradir (correligionaris de classe i d'ideologia) i, per tant, aprofita per fer un discurs desbordat de falsedats, quan no de les mentides més grolleres, les agafes per on les agafes políticament i intel·lectualment. Que diga, per exemple, que cada vegada que baixen els imposts puja la recaptació es absolutament fals. A més, com molts especialistes han demostrat (i denunciat) la CAM fa una baixada d’impostos selectiva, és a dir, fonamentalment, a les classes altes, en coherència, evidentment, als interessos que representa.
En tot cas, si com defensa aquesta “senyoreta” el fet que Madrid siga la capital del regne no comporta cap privilegi polític (convertit en econòmic per obra i gràcia de les polítiques clarament de classe aplicades) que la traslladen altre lloc i la deixen amb el “cul a l’aire”! Evidentment aquesta proposta es tan descabellada com impossible per viure en el país que vivim on determinats privilegis s’eternitzen. Però si algú amb “poder” polític gosses, simplement, en expressar-ho (o proposar-ho) en veu alta, sabrien com se’ls gasten els molt liberals “patriotes espanyols”!
