El 24 de juny de 2022 tingué lloc, a la capella del Sant Calze de la seu valentina, un acte anual que organitza el Centre Unesco–València des de fa quasi dos dècades: la Multaqa de les cultures, espai de celebració per a la trobada de les tres religions que durant segles coexistiren al territori valencià. A hores d’ara, però, s’ha ampliat el nombre de cultures, i enguany es comptà amb representació budista i bahá’í. La Multaqa és impulsada per Pascual Casañ, poeta, filòsof i professor de la UJI; José Manuel Gironés, periodista i gestor cultural; i Rafael Monzó, metge i psicoanaliste.
Al sendemà de l’acte a la capella, Rafael Monzó va enviar un whatsapp col·lectiu, tot afirmant que s’hi havia suturat una ferida oberta des de 1238: vora 784 anys després de l’entrada del rei Jaume I a la nostra ciutat, s’havia escoltat de nou el cant del muetzí en el lloc on es trobava la mesquita principal de València.
Entenc esta emoció. Que els antics enemics conversen i es respecten és desitjable. Ara bé, si ens posem sota l’ègida de la cronologia, per què aturar-nos l’any 1238 (o 711)? Per què es troben representades les religions abrahàmiques i una altra nascuda a l’Índia, i no hi ha cap menció de l’única pròpiament europea? Abans de la catedral catòlica hi hagué una mesquita, és cert; però abans, una catedral visigoda; i abans…? Evidentment, un temple pagà –molts temples pagans!– construït pels primers valentins de la història. I abans…? Possiblement, altres temples pagans –ibèrics estos– en alguna població propera a l’antiga illa on es fundà Valentia. Vist així, per què no participa el paganisme en la Multaqa?
Se’m dirà que actualment no hi ha pagans. Fals. Se’m dirà que n’hi ha, però sense continuïtat entre els d’ara i els de llavors. Certament, però com la majoria dels budistes, bahá’ís, mormons, anglicans i tutti quanti, que a Espanya són conversos, i no han heretat la creença de sos pares. Se’m dirà que és una quantitat menyspreable de persones. Certament, però com els membres de les citades fes.
Si la cristiandat, el judaisme i l’islam són molt més que simples religions, el paganisme s’ha de contemplar de la mateixa manera: l’humus que donava vida a totes les creacions de l’Antiguitat, i en les quals els europeus ens reconeixem (arquitectura, literatura, pensament, dret, idiosincràsia…). Els paganismes no seran la «religió» de la majoria d’europeus, però són la seua essència.
Per això, vull demanar als organitzadors de la Multaqa que, a partir d’ara, hi haja un lloc per al paganisme. I jo mateix m’oferisc a anar i llegir, per exemple, un fragment del pagà Pletó (que no Plató), filòsof grec medieval. També serà colpidor sentir, a la capella del Sant Calze, la seua crida a l’oració: «Escolteu aquells qui honoreu els déus!» I una altra ferida s’haurà suturat.
