La setmana passada els diputats es van reunir al Congrés per prendre part en l’anomenat «Debat sobre l’estat de la Nació» que feia set anys que no es feia. Tres dies de reunió, però sense parlar dels temes que aquells dies eren al carrer, la prostitució de la democràcia a mans de periodistes traïdors al codi deontològic de la professió, policies corruptes al servei d’un poder més corrupte encara, polítics d’alt nivell que aprofiten la «policia patriòtica» en benefici propi o del seu partit, i jutges prevaricadors com el que durant un dinar coneix la comissió d’un delicte i calla en lloc de presentar una denuncia com es la seua obligació. De tot aquest riu de porqueria que corre per les escorrenties de les clavegueres mafioses del Deep State espanyol no es va parlar al local de la Carrera de Sant Jeroni on Pedro Sánchez havia anat a fer la seua funció i traure un conill del barret per veure si pot salvar la legislatura.
El President del Govern més xupi guai de la història de Espanya, que es com ells es veuen en un espill d’aquells que a la fira deformen la realitat, el primer dia es va llevar del llit amb el peu esquerre i durant la seua intervenció davant els seus col·legues de feina va anunciar un seguici de mesures d’aquelles que acontenten al personal i que, en realitat, seguint la màxima de Lampedusa fan creure que tot canvia perquè res canvie, o el canvi afecte mínimament als afectats. Sembla que les mesures anunciades no les havia contrastat amb els que el van ajudar a seure al banc blau del Govern, i el representant del PNB li ho va retreure, a la dreta basca no li agrada que li toquen la butxaca als bancs i les enèrgiques.
Quan vaig llegir titulars que parlaven d’un gir a l’esquerra de Pedro Sánchez esperava altra cosa, altres mesures diferents a aquest treball de recosir les costures impositives de les grans empreses. Fou anunciar que, a l’hora de fer la declaració d’impostos, bancs i altres grans empreses tindrien que pagar un poc més, no el que els faria pagar un vertader govern d’esquerres, i baixar la Borsa mentre l’IBEX 35 es posava a tremolar plorant. Queden encara molts enyoradissos de la indecència i els privilegis, perquè això que «Hisenda som tots» sempre ha estat una mentida piadosa. Al final,les grans societats, en matèria impositiva, sempre paguen menys tant per cent que un autònom independent o un treballador dependent. Ells, ja saben que sempre hi ha uns «ells» tenen al seu abast una eina anomenada «enginyeria financera» per escaquejar legalment alguns milers d’euros a Hisenda.
Les mesures, tan criticades per la dreta, defensora dels privilegis dels privilegiats, son extraordinàries i temporals. Amb elles el Govern vol recaptar els euros que no entraran a la caixa governamental per les rebaixes en l’IVA de la factura elèctrica, o pels viatges sense pagar bitllet que, també temporalment, tindran al seu abast alguns milions de viatgers. Tinc la impressió que aquestes mesures han estat anunciades sense saber encara com aplicar-les. Fins que no les veja blanc sobre negre al BOE continuaré pensant que son altre brindis al Sol de Pedro Sánchez en un intent de així acontentar aquells que el van dur fins Moncloa. M'agradaria equivocar-me però em sembla que aquestes mesures tan sols seran un pegat que es convertirà, com l’amor d’amo, en aigua en cistella.
La setmana vinent es la darrera de Juliol i segons Pedro i Pere, Sánchez i Aragonès, es reunirà a Madrid la Mesa de Diàleg i Negociació. Diuen que parlaran de la desjudicialització de la política, el que esperem es que de les paraules passen als fets. Soc escèptic.
