Entre les moltes iniciatives que, des de principis d’any, s’estan portant a terme per tal de commemorar el centenari del naixement de l’escriptor Joan Fuster, voldria destacar-ne una de ben original i encisadora. Es tracta del recital poètic amb acompanyament musical que, sota el títol de «Jazz Fuster», tingué lloc el 9 de juliol al municipi de Macastre.
D’aquesta manera, l’acte –que fou dissenyat per l’actor Josep Valero, membre de CRIT Companyia de Teatre, que hi actuà de rapsode– es desenvolupà a l’explanada del Castell, un dels paratges més singulars i atractius de la població; i combinà poemes de Fuster amb peces de jazz que varen ser interpretades per José Gilabert (piano) i Vicente López (saxo). En paraules dels organitzadors, la lectura pretenia evidenciar que els versos fusterians se situen entre la millor tradició contemporània. I fou així que tinguérem l’oportunitat d’escoltar poemes tan bells com «El meu poble, de nit», «Homenatge a Ausiàs March», «Criatura dolcíssima», «Gris sincer clamorós» i «Un vell mira el paisatge». I tot, mentre sonaven peces excelses: «Hallelujah» de Marta Mier, «Seventh Street Blues» de Melody Bober, «La Vie en Rose» de Luois Gugliemi, «Fly me to the moon» de Bart Howard, i encara d’altres. Al respecte, cal recordar que, des de la seua joventut, el de Sueca es va declarar «addicte» al jazz; i en va parlar, «amb les cauteles pròpies de l’observador i consumidor aficionat», a diversos articles periodístics.
El recital fou impulsat per l’Ajuntament de Macastre, que amb tanta vitalitat encapçalen Vicente Montó, Guillermo Valls i Julio Pla. I comptà amb la col·laboració de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que estigué representada per la professora Carme Manuel. En aquest sentit, l’acadèmica recordà que, de la mateixa manera que el pensament fusterià va emergir en un context de dictadura i en una llengua marginada per les instàncies del poder, també la música jazz nasqué en els suburbis nord-americans gràcies a la iniciativa de persones pobres i oprimides, sovint pel seu color de pell.
Finalment, em sembla important destacar que, malgrat tractar-se d’un municipi pertanyent a l’àrea castellanoparlant, l’acte es desenvolupà de forma íntegra en valencià. La qual cosa evidencia, d’una banda, l’estima per la cultura que històricament ha manifestat Macastre; i, d’una altra –i tal com assevera Valero–, la sensatesa d’una comarca que exerceix de frontera lingüística amable.
