De colp, un 31 de juliol de fa just un any, la pilota se va quedar òrfena per sempre. En qüestió de segons, Paco Cabanes, "El Genovés", va marxar inevitablement. I eixe mig somriure de complaença, de tolerància, quasi de beatitud que posava cada vegada que saludava va desaparéixer tristament. Com si una tecla de l'ordinador saltara per l'aire i la màquina es descomponguera per a quedar reduïda a un munt de caragols i molls. I no va haver-hi marxa arrere.
Eixa va ser la sensació que va experimentar el planeta de la vaqueta el 31 de juliol de 2021, després de dinar, quan la notícia de la seua mort va partir per dos la vesprada com un llamp latent. Des d'eixe moment, només ens quedava recordar quasi amb passió amorosa l'essència del Genovés. Eixa personalitat que no s'amagava ni en la corfa ni en l'aparença cada vegada que parlaves amb ell. Eixa que era tan pura que semblava estar vista a través d'un cristall d'una alta transmissió lluminosa. Eixa que era tan autèntica perquè se creixia en el fang de la vida sense la intenció de ser un déu. Però ho va ser.
Des d'eixe moment, el mite de la floració, el misteri de la seua mitologia que torna a la memòria amb un empenyiment que t'arrabassa cada vegada que entrem a un trinquet, va elevar-se del sòl i va romandre extàtic, com si una força descomunal l'haguera elevat a les màgiques altures de l'Olimp. Eixa mitologia et seduïa com eixos sants de les estampes als quals oren els feligresos. Eixos que se comuniquen entre si amb el llibre més universal del planeta: la Bíblia.
I Paco, per descomptat, també tenia una Sagrada Escriptura que contava qui era i el que havia fet al món de la vaqueta. Un llibre de l'escriptor Toni Mollà que hui en dia és introbable perquè està descatalogat, un fet inexplicable per tractar-se del personatge històric que es tracta.
En eixes cent pàgines batega un text emocionant, escrit amb la capacitat erudita que només et dona l'amistat amb el protagonista, i amb un disseny preciós de Paco Bascuñàn.
El llibre s'acabava amb eixe "Perdona'm Paco" d'Enric Sarasol quan va guanyar al seu amic Genovés en l'Individual del 1994. Però, un any després, el 9 de juliol de 1995 en Sagunt, Paco se va imposar a Àlvaro en la millor partida de la història de la pilota.
En acabar-se, el mite va abraçar a Toni Mollà al mig del trinquet i li digué: "Ara hauràs d'acabar el llibre". Toni va anar a casa i, en apenes 48 hores, va parir "Una partida de llegenda. 9 de juliol a Sagunt", la segona part de l'obra.
Només faria falta que una editorial valenta o la mateixa administració pública junte els dos volums i els reedite. Són part de la nostra història. Perquè Paco ens pertany a tots.
