El rei en Jaume, de bona memòria (i II)

El rei Jaume I, com és ben sabut, va morir el 27 de juliol de 1276. No ens queda cap representació seua plàstica del moment. La descripció de Bernat Desclot -el primer cronista que va manifestar reiteradament la seua seducció per la figura del rei Conqueridor- és una semblança física i anímica del rei, que passa per ser la descripció més ajustada que en posseïm, tot i que segurament no és cap altra cosa que una idealització que prové de models literaris de l’època: «Aquest rei en Jacme d’Aragó fo lo pus bell hom del món; que ell era major que altre hom un palm, e era molt bé format e complit de tots sos membres, que ell havia molt gran cara e vermella e flamenca, e el nas llong e ben dret, e gran boca e ben feita, e grans dents belles e blanques que semblaven perles, e ulls vairs e bells cabells rossos semblants de fil d’aur, e grans espatles e llong cors e delgat, e els braces grossos e ben feits, e belles mans e llongs dits, e les cuixes grosses e les cames llongues e dretes e grosses per llur mesura, e els peus llongs e ben feits e gint cauçants. E fon molt ardit e prous de ses armes e forts e valent, e llarg del donar e agradable a tota gent e molt misericordiós; e hac tot son cor e tota sa voluntat de guerrejar ab sarraïns».

És ben evident -i podríem afegir molts més exemples- que la figura del rei va impactar els seus coetanis i va continuar fent-ho, després, al llarg dels segles. Ho vaig estudiar durant anys i ho vaig publicar, després, en Jaume I en la memòria d’un poble (València, Generalitat Valenciana, 2019). I ara mateix, fa pocs dies, encara he pogut assistir a l’interés que desperta el rei de bona memòria: Francesc Granell Sales acaba de llegir una esplèndida tesi doctoral, al Departament d’Història de l’Art de la Universitat de València, dirigida per Amadeo Serra, que porta per títol L’aura de la memòria. La imatge de Jaume I en la València baixmedieval (ca.1338-ca.1538). El treball, impecable, està destinat a ser un referent per als futurs estudis jaumins i és de desitjar que veja la llum ben aviat.

Jaume I -malgrat tots els inconvenients que puga contenir la seua figura per a la societat actual- és clar que segueix exercint una atracció innegable per als valencians. Tot just ara, quan fa justament 746 anys de la seua mort, ho tornem a corroborar amb aquesta tesi de Francesc Granell.