Fa ja divuit anys que el programa “Tómbola” va desaparèixer de la programació de CANAL 9, la televisió autonòmica valenciana. Tal vegada aquesta mena de programes no son propis d’una televisió pública, però aquest a més a més de per la valenciana també, durant un temps, era present a les graelles de les televisions públiques de Madrid i Andalusia. Sempre s’ha titllat “Tómbola” com el pare i la mare de la tele escombraria, jo mateix allà per principis del 2.000 vaig escriure en aquest mateix diari que “ a l’hora en que un grup de poetes en reuníem al Cafè Malva-rosa, des de Canal 9 començaven a escampar la merda”. Ara, amb el pas del temps, vist el que he vist, crec que el que passava al plató de “Tómbola” era més semblant a un conclau d’ursulines que als actuals programes dits del “cor” quan , en realitat, son de «l’entrecuix».
Canal 9, en mans del Partit Popular, s’havia convertit en la principal font d’agitprop dels xics de la gavina carronyaire. La televisió valenciana havia estat creada, entre altres coses, per millorar l'ús del valencià, però va acabar sent un cau on regnava el castellà a la majoria de programes, mentre s’ocultava la unitat de la llengua fent parlar en castellà a una col·laboradora catalanoparlant durant un programa on també s’utilitzava el valencià. A Canal 9 es van arraconar bons periodistes mentre un allau de endollats del PP es passejaven per la casa. Fins que finalment Alberto Fabra, president de la Generalitat, va tancar televisió i ràdio públiques amb un deute de 1.200 milions d’euros després que la Justícia denegués l’ERO presentat.
Uns anys després naixia À Punt, la nova televisió pública del País Valencià, més o menys amb els mateixos objectius que els que tenia Canal 9. Per mi hi ha dos problemes perquè aquesta televisió pública puga caminar endavant, un, el magre pressupost amb el que ha de tirar endavant una programació que siga digna, l’altre es que ni els valencians ni els seus polítics han fet l’esforç de fer seua aquesta televisió que em sembla que aquests dies ha fet un pas enrere. La cadena vol una cara nova pel programa «Atrapa’m si pots», presentat per Carolina Ferre, la direcció de la cadena, les direccions de programes i de continguts, avalen a Ximo Rovira, un bon professional, però al Consell Rector no li sembla bé que aquest conegut presentador siga el que duga el programa. Algú ha volgut cobrar-li el seu pas per «Tómbola» amb l’excusa, segons la Presidenta del Consell Rector, que Rovira «a la memòria col·lectiva roman com un dels introductors de la tele escombraria», i tot això ho diu reconeixent que Rovira es «un gran professional però no es la imatge escaient per À PUNT»
L’elegit diu que s’ha criat escoltant els cassetes de Don Pio, Arévalo i Els Calatrava, i del que Las Provincias ha dit que es el successor de Don Pio, crec que la televisió pública ha fet un pas enrere clucant l’ullet als amics i seguidors de la brofegada, el teatre d’espardenya i el xaronisme. Crec que els diners públics han de ser ben empleats i que la televisió pública ha de ser una eina d’entreteniment, però també de cultura.
Ximo Rovira, també Carolina Ferre, el somriure de Cocentaina, son dos professionals estimats pel públic. El seu treball va molt més enllà de la dita premsa del «cor», ho han demostrat als molts programes on han treballat. Els periodistes mengen cada dia, paguen hipoteca o lloguer, i moltes més despeses, i per fer-ho han de treballar, sense prostituir la professió. Dir-li a un professional que es molt bo, però que no pots donar-li una feina per un treball anterior em sembla una indignitat.
