En aquestes últimes setmanes han mort moltes persones com a conseqüència de les diferents onades de calor: persones treballadores, malaltes i sense aire condicionat, etc. Sempre persones vulnerables econòmicament parlant.
Sols a la Comunitat de Madrid van ser tres treballadors els morts, que es coneguen, sols en una setmana per treballar en hores de moltíssima calor i amb roba poc aconsellable per a aquestes condicions.
Darrere, de nou, el capitalisme salvatge a qui poc li importen les vides humanes mentre siguen útils. Després ja no són importants ni valen res.
Un capitalisme que està al darrere del canvi climàtic que estem patint i que és extractiu no sols amb els recursos, com veiem, també ho és amb les persones.
Estic segura que jo no podré veure cap canvi a millor, perquè ja tinc una edat, però el que està clar, és que el règim econòmic en el quan estem visquem, no aporta cap millora a la qualitat de vida de la majoria de la gent. Més aviat al contrari, cada dia se li demana més a la gent més vulnerable per poder-los explotar millor i, també pagar el menys possible. I ara, amb la inflació disparada, encara és prou més difícil aplegar a final de mes.
Veure aquesta realitat, amb cada mort de persones treballant per la calor o sufocant incendis, la major part dels quals han estat provocats, em reafirma en allò que sempre diu el meu amic Germán Llorca i és que visquem en una societat malalta.
Fa unes setmanes escrivia sobre les persones majors i en com són “aparcades” quan deixen de ser objectes d’explotació. Però és que anem a pitjor.
Tota la il·lusió pel canvi que es va generar tant a la transició com amb l’aparició del moviment 15M i la seua reconversió en partit polític, s’ha esvaït per complet gràcies, en part, a tot el clavegueram polític i mediàtic heretat de la dictadura i que encara no hem superat.
Perquè darrere de tot aquest clavegueram continuen estant els descendents de l’oligarquia més rància i conservadora que sempre impedirà els avanços socials per a la majoria. Això atemptaria contra els seus privilegis classistes. I són els que estan donant suport a la dreta i ultradreta més reaccionaria per a impedir avanços laborals i socials per al conjunt de la societat. I ho sabem.
No els importa la vida digna de les persones al seu conjunt. Els importen els seus beneficis encara que siguen a costa de la vida de les persones i del propi planeta.
I, precisament per això, també estan deixant morir tots els serveis públics amb l’únic objectiu de fer negoci.
Negoci amb la sanitat privada, amb l’educació privada, amb transport privat, amb residències privades, i així un llarg etc. I per això no els importa deixar morir a la gent si augmenten els seus privilegis i els seus beneficis.
I potser el millor exemple del que vull dir ho representa l’emèrit que viu a costa nostra (com tota la seua família), amb un tren de vida ple de privilegis heretats, mentre a la Cañada Real de Madrid, més de quatre mil famílies fa més de dos anys que estan sense llum. I sembla que no passe res, però hi ha més de mil-cinc-centes criatures que creixent veient com aquest món i aquesta societat estan malalts.
Fins a quan podrem resistir aquest model insolidari i injust per a la majoria?
