Després d’haver passat el mes de maig més calent de la història recent, les temperatures pròpiament estiuenques indiquen una tendència a seguir batent rècords intranquil·litzants. Una incontrolable situació que està provocant un nivell d’incendis esgarrifós i un escalfament de la Mediterrània mai conegut fins ara. Les 200.000 hectàrees cremades enguany rebenten les xifres des que hi ha registres i ja superen una àrea similar a la de l’illa de Tenerife. Així mateix, la temperatura del Mare Nostrum s’enfila en molts punts als 30 graus–entre quatre i sis més que la mitjana d’un mes de juliol–, al voltant de les Illes Balears i del País Valencià.
El canvi climàtic està afectant tota Europa de manera inapel·lable. Per primera vegada, els 40 graus s’han passejat per Londres com Pere per sa casa i els incendis s’hi multipliquen també pertot arreu. A França i a Alemanya, des de fa uns anys que varen arribar en escreix a aquestes temperatures. No hi ha motius científics per a dubtar-ho: açò, ja no ho para ni déu, si no s’hi actua radicalment! L’accelerament del fenomen esdevé cada dia més patent. Les previsions pessimistes podrien quedar en fum de botges. Tothom en parla, però com si res. Molt de soroll, però poques nous! Molta palla mediàtica i de forment ni un gra!
Totes les dades apunten que els presagis anunciats en els versos d’Ausiàs March de la segona estrofa del seu cèlebre poema “veles e vents” s’estan fent tangibles en el sentit més literal, sis segles després, amb una interpretació 9.0 adaptada al punt crític ambiental contemporani. Al pas que anem, la temperatura de la Mediterrània va en camí de donar-li la raó, en part, al colossal poeta valencià, quan afirmà de manera hiperbòlica que bullirà el mar com la cassola en forn.
I les conseqüències d’aquest escalfament del nostre castigat mar de referència són múltiples. Per començar, l’assoliment de temperatures similars a les del Carib es converteix en gasolina que pot alimentar les temibles i violentes gotes fredes (DANA: depressions aïllades a nivells alts), que són més importants com més acreix el mercuri del termòmetre.
Segons WWF (World Wildlife Fund), s’està produint una tropicalització de les aigües de la Mediterrània. Un peix que es mossega la cua i que farà que la tardor siga encara més càlida. A més, hi ha l’aparició de més d’un miler d’espècies invasores i la proliferació de meduses que van en detriment dels equilibris ecològics i de la rendibilitat econòmica de la pesca. Així mateix, la mortalitat massiva de les nacres (els mol·luscs més grans que n’hi ha, que actuen com a immillorables depuradores naturals de l’aigua marina) podria arribar a convertir-se en una altra extinció anunciada.
La recepta per a minvar l’efecte hivernacle i l’escalfament global és encara al nostre abast: descarbonitzar el planeta de manera absoluta. I això serà possible si posem en marxa una veritable revolució ecològica i social que minimitze l’energia provinent dels combustibles fòssils (carbó, petroli, gas natural...) en benefici de l’energia renovable (eòlica, solar, biomassa...) i deixar de fer la mà amb transicions fantàstiques que no van enlloc.
