L’estiu és temps d’aventar-se, i en el que estem vivint i suportant, més que mai. Encara com en moltes cases i locals hi ha l’aire condicionat o ventiladors, que fa innecessari aventar-se amb un palmito, si no ens movem molt del lloc refredat o airejat. Però «aventar» o «aventar-se» sempre caldrà, d’una manera o d’una altra. Este verb, com sabem té el sentit de ‘fer artificialment vent que actue (sobre algú o alguna cosa), «Aventem el foc amb una manxa», «Aventa’t les mosques», «Passa’m el palmito i m’aventaré». En estos mesos estivals, tant al juliol com en el que portem d’agost, ausades que veiem persones (principalment dones) aventant-se amb palmitos o ventalls (com vullguen) ben bonics. En estiu ens aventem la cara i en l’hivern aventem el foc si tenim ximenera o estem al costat d’una foguerada i no volem que s’apague.
El verb «aventar» també té usos no tan pacífics com els descrits, de fer aire o d’aventar la palla i el gra en la batuda. També té el sentit de ‘pegar’, ‘aventar una bocinada, una bufetada, una galtada, una cabotada, una punyada, etc.’, «Has vist quina galtada li ha pegat Mati a eixe foraster. Eixe és un «tocó» impresentable». «Aventa» també és ‘incitar’, ‘llançar-se impetuosament, especialment un animal, amb la intenció d'atacar’, «El gos s’aventa a tots els qui passen». Esta forma, «aventar», és la que usem majoritàriament en la parla valenciana, però tenim també la grafia «ventar», amb el mateix significat.
«Aventar» té caràcter normatiu definitivament en haver-lo registrat l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en el Dicconari normatiu valencià. Anteriorment l’havien registrat el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari general, de Ferrer Pastor, el Salt, el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu) i el diccionari de la RACV. Han emprat el verb «aventar» en els seus textos Lluís Galiana, Josep Bernat i Baldoví, Josep Giner, Jordi Valor, Manuel Sanchis Guarner, Enric Valor, Josep Lozano, Joan Pla, Ferran Torrent, Adela Ruiz Sancho, Josep Palomero, Víctor Labrado i Joan Olivares, entre altres.
El vocable «palmito» significa ‘aventador semicircular de tela, paper, etc., format per varetes primes de fusta o un altre material unides per un eix en un extrem o clau i que es plega i desplega’. «En l’estiu convé tindre sempre a mà un bon palmito per a aventar-nos». Ha sigut inclòs en el Diccionari normatiu valencià, com a terme normatiu. També tenen registrat «palmito» el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el Diccionari pràctic d’ús del valencià (Bromera-Lacreu), el Gran diccionari, de l’Enciclopèdia Catalana i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV.
Han emprat el vocable «palmito» Josep Bernat i Baldoví, Constantí Llombart, Joaquim Martí Gadea, Teodor Llorente, Carles Salvador, Josep Pascual Tirado, Josep Giner i Marco, Manuel Sanchis Guarner, Martí Domínguez, Voro López Vedejo, Emili Casanova, Rafa Gomar, Vicent Ortega, Joan Olivares, Toni Cucarella, Enric Lluch, Abelard Saragossà, Francesc Bodí i Rafa Roca, entre altres escriptors i lingüistes, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià. De manera que posem aventar-nos amb un palmito, dir-ho i escriure-ho, sense temor que ningú ens diga que això és incorrecte.
