La setmana passada criticava la televisió per donar rellevància a ‘famosets’ de vida laboral tan efímera com un vídeo en TikTok, però aquesta setmana no sé si desdir-me’n seguint l’ideari marxista (de la rama de Groucho, és clar), quan es compleixen 45 anys de la mort d’aquesta icona de l’humor. Si vostè també és marxista (dels germans Marx, matise) sabrà que tenia frases àcides i corrosives que resumeixen tota una filosofia de vida. Per a ser gravada en bronze la que al·ludeix precisament a la televisió que «és molt educativa. Quan algú la connecta me’n vaig a la biblioteca i llig un llibre». I si ho diu Groucho —profeta del nostre temps—, qui gosa rebatre-l’hi? Tant de bo tots férem igual i, a més teles enceses, més llibres llegits.

En l’actual societat audiovisual on hi ha gent que no toca un llibre per si li contagia la verola del mico, Groucho Marx deia que si acompanyes un llibre d’un ou caigut el lector ho agrairà perquè «si no li agrada el primer, sempre pot ser-li de profit el segon». Provocador i de fina ironia, posa rúbrica a un catàleg de frases que primer fan riure i després fan pensar. «Estava tan ocupat escrivint la crítica que no vaig poder asseure’m a llegir el llibre»: dard al crític que critica sense més expressant emocions i no raons, sentiments i no arguments.

Comediant, sí! Humorista, també! Enginyós, ja ho crec! Surrealista, i tant! Cínic, ausades! Culte, de debò! Tots aquests adjectius podem atribuir a l’actor de bigot fals, celles postisses, ulleres de vidre rodó i puro a la boca. «Quan vaig agafar el seu llibre vaig caure a terra rodant de riure. Algun dia espere llegir-lo», diu amb crueltat burlesca. Però les pulles de qui és la màxima expressió de l’humor absurd tenen més calat que les que fa presumir l’aparent frivolitat: «Fora del gos, el llibre és el millor amic de l’home. Dins del gos, potser és molt fosc per llegir». Doble sentit fora/dins? El llibre i el gos com a millors amics dels humans? S’admeten especulacions.