Hui 15 d’agost celebrem amb goig la solemnitat de l’Assumpció de la Mare de Déu. Si bé el dogma de la Maternitat Divina de la Mare de Déu va ser proclamat als primers segles del cristianisme, a Efes, el de l’Assumpció de Santa Maria ho fou en ple segle XX. Va ser l’1 de novembre de 1950, quan el papa Pius XII, per mitjà de l’encíclica Munificentissimus Deus, va proclamar el dogma de l’Assumpció de la Maria, fent-se ressò de la fe del poble cristià. D’aquesta manera es proclamava aquest dogma com una veritat de fe, que l’Església ja creia des de l’inici del cristianisme, com canten aquests Goigs antics: “Desdel gran Trono exaltada,/ ahont regnáu Verge Pia:/ Siau la nostra advocada/ Reyna dels Angels Maria”.

Ja des de ben antic, tant a l’Església d’Orient com a la d’Occident, la litúrgia celebrava l’Assumpció de Maria amb diversos noms, com la Dormició o també la Mare de Déu del Llit o d’Agost.

Va ser el papa Sergi I, que en la lletania o processó estacional per a les festes marianes, mencionava la Nativitat de la Mare de Déu, juntament amb l’Anunciació, la Purificació i la Dormició: “Vostre cos, seu de puresa,/ com mantell de reiales/ s’ornà amb llum d’eternitat;/ i formoso vos en anàreu/ al bell tron que al cel trobàreu,/ on Crist serva el fruit preuat”.

Si una llegenda del segle V a l’Orient cristià relacionava la mort i l’Assumpció de Maria amb fulgors d’estreles i músiques celestials, Sant Joan Damascè afirmava que Maria “conservava, sense cap mena de corrupció, el seu cos després de la mort”. I Sant Germà de Constantinobe deia que el privilegi de l’Assumpció, era degut a la Divina Maternitat de Maria. I per això el seu cos “és precís que es veja lliure de convertir-se en pols”.

La fe del poble cristià, amb el rei Jaume I, ja va dedicar a l’Assumpció de Santa Maria, la catedral de València. De fet, de les cinc catedrals valencianes, tres d’elles, la de València, la de Sogorb i la de Castelló, estan dedicades a l’Assumpció de la Mare de Déu: “Qual blanca Paloma hermosa,/ qual Rosa candida i pura/ resplandent pujáu la altura/ Vare de Jesé preciosa,/ al Cel entrau magestuosa/ dels Angels en companyia”.

És tanta la popularitat d’aquesta festa, que la Mare de Déu de l’Assumpció és patrona de nombrosos pobles com Barracas, Ayora, Costur, Bètera (amb les tradicionals alfàbegues) Benlloch, Paiporta, Rosell o Teresa de Cofrentes. També es fan ofrenes d’alfàbegues a la Mare de Déu d’Agost, a més de Bétera, a Benifaraig, Gata de Gorgos i Massarrojos.

A València, la Seu, dedicada a l’Assumpció, celebra una processó datada el 1352, amb la imatge de la Mare de Déu al llit que es conserva a l’església del Miracle de la ciutat de València. També Faura (amb més de 400 anys d’antiguitat) celebra l’Assumpció, així com les Coves de Vinromà, amb el tradicional Ball del Pla i Elx, amb la Festa o Misteri.

També mossèn Joan Puig, al seu “Vocabulari de Catí” ens parla del Llit de la Mare de Déu, que “a manera de peanya es posa la imatge de la Mare de Déu d’agost, gitada, i com a morta”, així com també de la “Missa major ab música i sermó de la Mare de Déu”, que consisteix en la “funció de tèrcia, solemne, missa major ab música i sermó de la Mare de Déu d’agost el dia 15”.

Pel que fa a les esglésies, són molts els temples valencians dedicats a la Mare de Déu de l’Assumpció: Llutxent, l’Alcora, Montesa, Santa Pola, Andilla, Sax, Castelló de la Ribera, Xixona, Utiel, Biar, Oliva, Onda, Carlet, La Vila-Joiosa, Albaida, Vilafamés, Alaquàs, la Vall d’Uixó, Gandia, Benassal, Xàtiva, Ontinyent, Llíria, Benlloch, Guadalest o Torrent: “Fóreu l’arca santa i pura/ on prengué mortal figura/ Jesucrist, el Redemptor./ Estols d’àngels us escorten/ i amb bells cants hui vos porten/ a la dreta del Senyor”.

El teòleg Von Balthasar recordava com “la teologia, des de Sant Bernat ha posat de manifest l’aspecte personal de Maria, per subratllar l’autèntic esperit de la Mare de Déu: un esperit de disponibilitat, de servei, d’humilitat, un esperit de generositat que vol existir per als altres”.

Maria és la serventa fidel i obedient, que per amor s’abandonà a la voluntat de Déu, amb plena docilitat a la gràcia. I per això, Santa Maria ens és exemple i model de pregària i de servei generós, viscut amb alegria, a més d’intercessora per a tots nosaltres.

Que la Mare de Déu de l’Assumpció, que ja ha arribat a la glòria del Crist, ens ajude a confiar més en Déu i ens acompanye en el camí de la fe: “Tota hermosa immaculada/ gloriosa y triumfant,/ dels brassos de vostre Amant/ passau al Trono sentada;/ hont dels Angels saludada/ y dels Sants sou, Reyna Pia”.

Per això hui 15 d’agost, el poble cristià aclama Maria i demana la seua protecció; “Del cel Reina se us corona/ i a l’honor que Déu vos dóna/ ajuntem els nostres cants./ Sigueu sempre, Verge pia,/ dolç conhort i nostra guia/ fins a veure-us triomfants”.