Capes, sinagües i saragüells

Els capvespres bascosos de l’estiu són propicis per al passeig i la contemplació d’edificis, places i carrers; per a l’observació de finestres, portalades, taulellets i d’altres detalls arquitectònics als quals, durant la resta de l’any, potser no prestem l’atenció que mereixen. Em consta que en som uns quants, els qui practiquem aquest esport; i així, durant el cap de setmana, l’amiga Ana Calero m’envià una fotografia amb el seu darrer descobriment urbà: el monument d’homenatge a la capa espanyola que hi ha als jardins de la Glorieta.

Encuriosit per tan notable troballa, vaig poder esbrinar que es tracta d’una escultura de bronze que l’«Orden de Caballeros de la Capa Española de Valencia» oferí, en 2012, a l’Ajuntament del Cap i Casal; i que fou esculpida per Carlos Verdú Sancho, aleshores president de l’esmentada ordre. L’estàtua s’inaugurà el 3 de març d’aquell any en el transcurs d’un acte oficial en què actuà com a padrina Mayrén Beneyto, al alimón regidora de Cultura.

Pels qui no ho saben, convé assenyalar que l’Orden de Caballeros de la Capa Española de la ciutat del Túria va ser fundada en 2008 per «un grupo de amigos preocupados por el deterioro y pérdida, en nuestra sociedad, de sus tradiciones más seculares, y entre ellas la postergación y olvido del uso de una prenda tan nuestra»; i que l’entitat s’autodefineix com a «asociación civil, apolítica y sin ánimo de lucro para contribuir al fomento y uso de la pañosa». Així mateix, cal indicar que València no és l’única capital a la qual cap l’honor d’acollir un monument en honor de la «pañosa», ja que, segons podreu veure i llegir al blog «España Bizarra», en un cèntric jardí de Múrcia existeix un monòlit semblant que fou promogut per la corporació «capista» –és l’adjectiu que s’atorguen– murciana.

En fi, resulta evident que la indumentària tradicional ajuda a preservar la identitat dels pobles. I, com que la del valencià penja d’un fil, faig una crida perquè els admiradors del nostre tan vituperat com desconegut segle XIX ens unim i fundem el Club de Fans de Bernat i Baldoví, que tindria com a primera activitat impulsar un homenatge –paritari– a les sinagües i els saragüells. Dues vestimentes castisses que, malgrat cotitzar actualment a la baixa, tantes hores de solaç i satisfacció proporcionaren als nostres avantpassats.