Està la salut del nostre sistema democràtic en perill a conseqüència dels esdeveniments socials i polítics que dia a dia estem coneixent i que generen molts dubtes sobre aquesta qüestió?

En primer lloc, m’agradaria constatar una regla de comportament polític corrent: «l’esquerra s’enreda en les seues propostes, i la dreta, en canvi, té la virtualitat d’enredar amb les seues». És a dir, les propostes de l’esquerra, rarament, li afavoreixen políticament, ja que no generen expectatives i, per tant, il·lusió. En altres paraules, «l’enredament» en què l’esquerra se submergeix fa que les seues propostes i actuacions polítiques perden la seua virtualitat de regeneració, transformació i canvi que, generalment, pretenen.

La dreta, per contra, ho fa fàcil. Llança propostes o porta a cap actuacions polítiques, generalment, inequívoques dels seus posicionaments ideològics (normalment, conservadores, reaccionaries i classistes). Evidentment, aquestes propostes o actuacions generen el rebuig d’amplis sectors socials progressistes i de les forces polítiques de l’esquerra que, immediatament, ‘entren al drap’. Malgrat tot, allò que aconsegueixen és donar-li notorietat i, sobretot, convertir-ho en una «baralla entre polítics» amb el qual allò que ocorre és rebaixar la seua càrrega ideològica de tal manera que la majoria de la ciutadania no aplega a veure les possibles conseqüències que pels seus interessos pot tindre.

Amb l’anterior no és que carregue negativament sobre l’esquerra, ja que la seua diversitat ideològica enfront del monolitisme ideològic impertèrrit de la dreta, pot portar a l’esmentat ‘enredo’. Però, sí que voldria ressenyar, al meu entendre, certa incapacitat de l’esquerra d’entendre les «regles de joc» que governen, actualment, el desenrotllament del nostre sistema polític.

M’explique. No es pot dubtar que gaudim d’un sistema democràtic, però ¿podem dir que les ‘regles de joc’ amb què aquest sistema es desenvolupa no han sigut desvirtuades pels grups financers que monopolitzen els grans mitjans de comunicació generalistes de tal manera que la informació que el ciutadà mitjà rep està totalment esbiaixada - manipulada - en funció dels interessos concrets d’aquests grups? Per exemple, ací a Espanya el grup Mediaset i el grup ArtresMedia controlen el 90% de la informació política que rep el ciutadà/na ‘corrent’ espanyola.

Aquests grups, normalment, financers i fons d’inversió (malgrat que també hi ha interessos de grups comercials i industrials) darrere tenen propietaris/ries - amb uns interessos polítics i econòmics molt clars que, com és evident, utilitzen el poder que tenen no sols per influir, mediatitzar i controlar l’opinió política de la ciutadania, sinó, sobretot, com a instrument de pressió a la classe política, tenint capacitat per desvirtuar el sistema polític fins a tal punt que, aleshores, la màxima democràtica «d’una persona, un vot», podria haver canviat per: «un euro, un vot». A més poder econòmic, més pes polític!

Igualment, a conseqüència de les polítiques socials i econòmiques inspirades en el dogma neoliberal que porten imposant-se des dels anys vuitanta del passat segle, la desigualtat s’ha instaurat en les societats occidentals fracturant-les en incrementar-se la distancia econòmica entre els de «dalt» i els de «baix», ja que la classe mitjana, pràcticament, ha desaparegut. Hui les rendes del treball han perdut pes respecte al PIB en favor de les rendes de capital i el sistema econòmic capitalista ha passat de ser un sistema fonamentat en la producció de béns i servissis, en un sistema fonamentat en l’especulació financera.

El còctel està servit! Per una banda, estan els propietaris dels grans conglomerats financers, que vendrien a formar part d’allò que el Premi Nobel d’Economia Joseph Stiglitz (Indiana, 1943) anomena «l’1%» de privilegiats. I, per altra banda, els instruments financers, mediàtics i lobbys polítics creats per aconseguir que els governs legislen en favor dels interessos individuals i de classe d’aquest ‘1%’ (com deia un famós financer «evidentment existeix guerra de classes i la meua està guanyant”).

Com sinó podem explicar, primer, tenir un sistema fiscal tan poc progressiu que afavorís a les rendes de capital i castiga a les classes populars que viuen de les rendes del treball. I, per altra, l’existència dels múltiples oligopolis que en Espanya s’han creat al voltant de serveis tan essencials com la llum, els combustibles i el sector financer. Oligopolis que, tornant al principi, poden controlar l’opinió pública i poden fer que el parlament legisle d’acord amb els seus interessos. I si, per causalitat algun polític o grup polític «se’n passa de la ratlla» no hi ha miraments “llenya al mico, que és dogma».

En conclusió, les mesures econòmiques portades a cap que han generat la gran desigualtat que hui patim, més l’actuació fortament classista de ‘l’1%’ de privilegiats, estan posant en perill el nostre sistema democràtic al desprestigiar-lo de tal manera que molts/tes ciutadans/nes no es senten representats caient en l’abstenció i desídia política o, allò que és pitjor, donant suport als posicionaments populistes de l’ultradreta.