Per què acceptem com a normals actes incívics que vivim amb indiferència o resignació social? ¿Quan els ajuntaments diran prou als bruts que trauen les mascotes a passejar i no recullen els excrements, convertint carrers i voreres en camps minats de merda? Minats, perquè hi has d’anar amb la cautela de qui travessa un camp de mines: amb peus de plom, per a què la merda no t‘explote sota els peus. Davant tanta gent incívica que veu amb normalitat dita anomalia són inevitables algunes preguntes: com podem frenar la brutícia? Els ajuntaments que poden frenar-la, volen? I si volen, per què no actuen amb contundència? La ciutadania —això que abans en dèiem ‘el poble’— ho agrairia. Com que una cosa és inscriure un quadrat dins del cercle (fomentar el civisme), i altra distinta buscar la quadratura del cercle (acontentar tothom sense irritar ningú), demanar sancions a nou mesos de les eleccions és demanar la lluna, ja que els bruts en són molts i també voten. Està bé fer proves d’ADN per identificar les caques dels gossos i multar els propietaris incívics, està bé fer pipicans i àrees per a lleure caní.
Però calen campanyes de sensibilització i conscienciació per anticipar-se als esdeveniments i no simplement reaccionar quan sobrevenen; si no, la plàcida indiferència d’alguns ajuntaments acabarà convertint l’anomalia en el pa de cada dia i creant tensió i conflictes entre veïns. Diu un amic que els animalets estan dotats de sensibilitat i és un honor protegir-los. I servidor, que aplaudeix eixes paraules, afegeix que a les mascotes cal protegir-les també dels propietaris incívics, que haurien d’estar inhabilitats per a tindre’n. Perquè el problema és l’amo, no el gos. Resumint: que donen ganes de corregir la famosa frase de l’assessor de B. Clinton i dir: No són els quadrúpedes! Són els bípedes, estúpids! Animalots de dos potes que es vanen de ser animals racionals, quan són incapaços de raonar; i que no volen escoltar raons perquè sempre creuen que la tenen.
