Gràcies a estudis com el que Manuel Puchades i Matilde Llop varen dedicar al cant de la Carxofa de Castellar-l’Oliveral –que, per cert, el diumenge passat tornà a ocupar la plaça pública–, cada vegada comptem amb més informació al voltant d’una tradició musical i devota secular que caracteritza diversos municipis de l’Horta i barris de la ciutat de València.

En aquest procés de desvetlament i acumulació de materials, temps enrere vaig trobar una notícia periodística segons la qual fa 114 anys es cantà la Carxofa al municipi de Bunyol. D’aquesta manera, el 3 de setembre de 1908 la premsa va ressenyar la celebració d’un «número interesante» en «la solemne fiesta religiosa» que, en honor de Sant Lluís Bertran, havia tingut lloc a aquella localitat durant els dies previs. Es tractava de «la llamada fiesta de la Alcachofa», un espectacle «nuevo en absoluto aquí» que es feu realitat gràcies «al celoso clavario Marcelino Hernández», i que hi havia «causado el mejor efecto».

Així, l’anònim cronista explicava que, «colocada a cierta altura una [alcachofa] de grandes dimensiones, frente a la puerta misma de la Iglesia, abriose como por encantamiento al paso de la procesión, apareciendo en su centro la bellísima niña Enriqueta Vela, [...] doblándose ligeramente sobre la angelical cabeza, a manera de fantástico dosel y cuajadas de luz sus hojas, recitando desde allí una sentida poesía dedicada al santo por su mismo padre, no sin antes interpretar magistralmente una salutación musical».

Sens dubte, devia tractar-se d’un acte que la majoria dels habitants de Bunyol mai no haurien contemplat. I, per això mateix, el relat destacava que «estruendosos y unànimes fueron los aplausos que el público, agrupándose cual nunca en la extensa plaza, prodigó al clavario por su feliz ocurrencia, y a la preciosa niña por lo acertado de su desempeño».

Aquesta representació de la Carxofa (que cal sumar a d’altres dades relatives a diverses celebracions fins ara desconegudes) assenyala que, a principis del segle XX, la carismàtica tonada gaudia d’un sorollós èxit. I que aquest degué ser el motiu pel qual «s’exportà» –ni que fora de manera puntual– més enllà de l’Horta: a llocs on era ignota, com ara la capital de la Foia de Bunyol. Un municipi en què, com hem pogut comprovar, fou rebuda i valorada pel veïnat amb gran entusiasme.