Ens agrada realitzar activitats i determinades accions sense pensar-les excessivament. La causa és que la sang batega ràpidament en el cor i entra lentament en el cervell. Eixa manera d’actuar està perfectament definida per la locució ‘a la babalà’. Amb ella, s’expressa un acte irreflexiu provocat desordenadament o sense posar l’atenció i el coneixement necessari. Podem dir que no té cap ni peus. És un arabisme però sobretot una expressió que sona bé i es fa entendre.
‘A la babalà’ també es manifesten les classes cultes i les privilegiades. Cada dia comprovem com persones de projecció social actuen així i creuen que mai ningú ho sabrà. El monarca emèrit és, sobretot últimament, protagonista d’actuacions irresponsables i poc pensades. Hi ha sigut notícia per l’assistència al soterrar de la seua «cosiníssima» monarca britànica acompanyada per la reina emèrita. Ara ja sabem que la monarca ha tingut una nòmina pública durant molts anys per mostrar, entre altres coses, una situació sentimental inexistent. Trobe que suposa un especial menyspreu cap a la dona. No sé ella què en pensarà. Tanmateix eixe tipus de situació no hauria d’existir en una societat democràtica.
Continuen les actuacions dels governs del món realitzades sense cap ni peus i ‘a la babalà’ perquè creuen que la discriminació a la dona és legítima. El cas de la jove iraniana Mahsa Amini, morta per portar mal el vel, ens ha de fer pensar. Elles, les afganeses i la de tants altres països, es mereixen actuacions internacionals contundents semblants a la merescuda reacció contra el governant rus.
Estos dies he comprovat com l’urbanisme ha caminat ‘a la babalà’ no sols en la nostra terra sinó a Balears. He conegut construccions invasives en l’entorn natural a Menorca. És una llàstima que el privilegiat paisatge de cales i sendes cuidades convisquen amb algunes edificacions agressives.
Trobe que ’a la babalà’ ha actuat el Ministeri d’Igualtat en realitzar la campanya dedicada a l’home «blandengue» amb imatges d’El Fary. Em considere i reivindique el «blandengue». Però no veig correcta la crítica a una persona que va faltar i que potser en el 2022 no parlaria igual.
En definitiva, fem viva la locució ‘a la babalà’. Ens és pròpia i definix clarament les situacions provocades de forma irreflexiva. El problema de les accions desordenades no és que nasquen en el cor sinó que acaben per ofegar-lo.
